Nuria Navalón: "Enguany he tingut moltes ganes de tornar a casa però vull seguir lluitant per tenir la vida que realment vull"

| Paula G. Mataix | Banyeruts i banyerudes pel món

Nuria davant del Buckingham Palace de Londres en octubre de 2020

En esta nova entrega de Banyeruts i banyerudes pel món no eixim d'Europa per interessar-nos pel dia a dia de la nostra jove veïna Nuria Navalón Beneyto, acualment resident a Anglaterra, i més concretament Bristol, una ciutat del sud-est del país que s'acosta al mig milió d'habitants.

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Bristol i quan de temps portes allà?

Porte a Bristol 3 anys i mig, i abans, vaig viure durant catorze mesos, treballant d’Au pair, a un poblet pesquer al sud-oest d’Anglaterra molt bonic anomenat Teignmouth.

La raó principal per la qual em vaig instal·lar a Bristol va ser perquè, tot i que estava molt feliç amb la família au pair, vaig sentir la necessitat de tenir una faena més relacionada amb la meua professió (mestra d’infantil). Va ser la mateixa família la que em va recomanar Bristol, ja que és una ciutat molt jove, multicultural, amb moltes coses a fer, i sabien que a mi m’agradaria molt.

01

Platja Teignmouth (25-12-19)

1. Teignmouth Back Beach

Back beach Teignmouth (17-04-21)

1. Teignmouth from Shaldon

Teignmouth from Shaldon (23-12-21)

A aquesta foto es veu al fons Teignmouth, foto feta des del poble del costat, anomenat Shaldon i al qual pots accedir amb cotxe, a peu, bicicleta o amb un vaixell menut que va d’un poble a altre freqüentment

Fou una decisió molt complicada?

Sí, fer aquest tipus de canvi sempre ho és. Tant la primera vegada que vaig decidir anar-me’n del poble, lluny de la meua família i amics, per a viure amb persones que no coneixia de res, com la de decidir deixar enrere a eixos ja no tant desconeguts, ja que després de més d’un any m’havia convertit en un membre més de la família, i a més, havia conegut a molts amics i amigues que van ser un gran suport per a mi. Va ser complicat, però era el que havia de fer.

A dia de hui continue tenint molt de contacte amb la família i els amics que vaig fer a Teignmouth. Ens hem continuat fent visites els uns als altres.

02

Cartell Bristol (01-12-19)

A aquesta foto estic amb dos molts bons amics que vaig conèixer quan vivia a Teignmouth. Ells seguien vivint a Exeter i em van fer la visita a Bristol

Havies estat vivint anteriorment a l’estranger?

Abans de viure amb la família a Teignmouth no, eixa va ser la meua primera vegada. Des de febrer del 2018 fins l’abril del 2019. Després vaig tornar al poble, i a finals de maig em vaig instal·lar a Bristol, fins l’actualitat.

Quina és la teua situació a nivell laboral a Bristol? Què ha suposat per a tu laboralment parlant aquesta oportunitat?

Des de que he vingut a Bristol no m’ha faltat mai la feina. Vaig començar a una guarderia, on vaig treballar durant dos anys. A l’actualitat, des de l’octubre de l’any passat (2021), estic treballant com a mestra de suport a un col·legi d’educació especial, concretament a l’etapa de primària.

Treballar a la guarderia em va obrir moltes portes, i els ulls, ja que vaig aprendre molt i em va ajudar a entendre el funcionament del sistema educatiu anglés. La metodologia que utilitzen és molt diferent, ja que normalment, a les guardes, utilitzen una metodologia que es diu In the moment Planning, és a dir, que no hi ha planificació de sessions sinó que es basen en els interessos dels menuts. Després d’aquells dos anys, em vaig adonar que volia aprendre més, i per això vaig voler provar treballant amb xiquets més majors.

Va ser quan, mitjançant una agència de feina, vaig començar a treballar a l’etapa de Primària. Les primeres tres setmanes donant suport a diferents cursos i la resta, vaig canviar de col·legi i vaig començar a la meua feina actual. A Anglaterra és molt comú treballar en educació com a mestre de suport, substitucions i fins i tot com a mestre mitjançant agències. Aquest tipus de feina té els seus avantatges i inconvenients, però per començar és la forma més ràpida.

Aquest treball m’ha donat l’oportunitat de treballar amb alumnat amb necessitats educatives especials, amb molts problemes socials i de comportament, casos extrems, sense haver de fer cap mena de prova prèvia, i estic molt agraïda. És molt dur, no ho vaig a negar, però al mateix temps és molt gratificant. Fins ara, l’experiència laboral que m’ha oferit Anglaterra és molt satisfactòria.

Quina és la teua situació social allà? Coneixies gent d’Anglaterra? I d’altres països? Hi ha altres valencians i valencianes?

Com he comentat abans, Bristol és una ciutat multicultural i molt oberta. Conéixer gent, tant anglesa com de qualsevol altra part del món, és molt fàcil.

Quan vaig venir a Bristol no coneixia a ningú, però ara sí conec gent anglesa, ja que la gran majoria de companys i companyes que he tingut i tinc, són anglesos, però també n’he tingut d’altres llocs com Romania, Jamaica, Itàlia, Estats Units, Austràlia, Filipines...

Tot i que tinc molt bona relació amb companys de feina amb els que parle anglés, a nivell social, sempre he tingut amics i amigues espanyols i sí, també valencians i valencianes, més dels que em pensava. De fet, a dia de hui, encara tinc un parell d’amics valencians amb els que podem parlar valencià, i dona molt de gust, ens sentim com estar a casa.

A aquesta foto estem  a un concert, donant suport al nostre amic Jose (gorra vermella), valencià, que a banda de la seua feina té un grup de música metalcore anomenat Bearpit.

3. Concert BEARPIT

Concert Bearpit (23-10-21)

Com definiries la vida a Anglaterra? Ens contes com són els menjars, l’oci, els horaris, la vida nocturna... en definitiva com seria un dia en la teua vida allà? Dista molt d’un dia de la teua vida al nostre país?

Com qualsevol lloc, tot és diferent segons com de gran o menuda siga la ciutat on estàs, però en general sí, la vida a Anglaterra, i més contretament a Bristol, és distinta, sobretot als horaris i menjars.

Per exemple, els anglesos no tenen costum de menjar un plat de calent a migdia. Normalment amb un sandwich i una bossa de creïlles en tenen prou. Aquest menjar és tan popular que fins i tot pots trobar als supermercats els meal deal, on pots comprar una beguda, sandwich/pasta i un snack, com pot ser una xocolatina, creïlles de bossa o una fruita o iogurt, des d’unes 3-4 lliures [entre 3'45 o 4'60 €].

Hi ha molta costum de dinar prompte, entre les 12 i la 1, i sopar a partir de les 6 de la vesprada. Res a veure amb els nostres horaris, però acabes acostumant-te, sobretot a l’hora de dinar, al sopar... ja no tant!! La majoria dels espanyols seguim sopant a vora les 9. També tot depén dels teus horaris de feina.

En quant a l’oci, a Bristol sempre hi ha coses a fer: visitar parcs, veure els cérvols que hi ha a Ashton Court,  rutes en bici, fer kayak al riu, anar al cine, teatre o anar a algun pub on fer-te amb música en directe. També hi pots fer la ruta del graffiti, ja que a Bristol hi ha un grafiter molt conegut anomenat Banksy. Identitat desconeguda que ha omplit Bristol i moltes altres ciutats angleses amb els seus missatges. A banda d’aquest artista, a Bristol hi pots trobar un fum de grafitis de molts altres artistes diferents, fins i tot a l’estiu, celebren un festival anomenat Up-fest, on centenars d’artistes van a un parc i durant eixe cap de setmana es dediquen a realitzar murals en directe per a que tothom ho veja. Aquest festival està ambientat amb música en directe i és gratuït.

4. Grafiti

Grafiti(24-04-21)

4. Up fest

Up fest (29-05-22)

Aquest es un dels murals que hi havia al up fest aquest any

La vida nocturna és molt moguda. Al ser Bristol una ciutat universitària sempre hi ha ambient de festa, de qualsevol tipus de música i ambients. No hi ha cap cap de setmana que no hi haja almenys algun esdeveniment.

Un dia a la meua vida, entre setmana, es podria resumir en treballar de matí fins les 3:30 h, i després fer alguna compra i potser visitar alguns amics que viuen a prop. A l’estiu ens passem totes les vesprades al parc, al riu on siga per tal d’aprofitar el bon temps. Després, als caps de setmana SEMPRE, sempre estic ocupada... com he dit abans mai falten esdeveniments i si no n'hi ha cap, ens les arreglem per fer un dinar tots els amics junts, visitar altres pobles del voltant o fer una ruta en bici. La qüestió és no parar quiets, que el temps vola i l’hem d’exprimir al màxim.

01

08

Cabot Tower 1 i 2 (29-11-19)

10

Cycle path (22-05-22)

Aquesta soc jo, al carril bici que conecta Bristol y Bath (una ciutat menuda molt bonica i molt a prop de Bristol). La ruta d’un lloc a altre amb bici té una durada d’hora i mitja aproximadament

5. Ruta bici Bath

Ruta bici Bath (19-03-22)

Dissabte de ruta en bici fins a Bath amb unes amigues

09

Castle Park (08-04-20)

Potser un dels parcs més coneguts de Bristol, situat al centre de la ciutat. A aquesta foto estic amb la meua família quan em varen fer la seua primera visita a Bristol

5. Snuff mills

Snuff Mills (14-11-21)

Un altre parc molt gran, possiblement el meu preferit

11

Suspension Bridge Nit (19-10-19)

El famós pont penjant! Es un dels llocs visitats de la ciutat. Vistes molt boniques tant de dia com de nit.

12

Suspension Bridge Dia Aitana (15-12-19)

Donant un passeig pel pont amb la meua cosina, que durant un temps hi va viure a Bristol amb mi també

5. Eastville Park. Bristol

Eastville park (05-12-20)

06

Ashton court (21-11-20)

Has visitat altres zones del país? Creus que hi ha diferències entre la zona on vius i altres zones?

He visitat diversos pobles i ciutats menudes de la zona sud de Devon, al sud-oest d’Anglaterra, com per exemple Exeter, Torquay, Paignton, Dartmouth i Salcombe.

02

Exeter Nadal (22-12-21)

13

Exeter The Quay (17-04-21)

Exeter, Torquay i Paignton són les ciutats més grans i conegudes de la zona, on pots fer turisme visitant parcs, donar un passeig pels molls pesquers, anar al zoo (Paignton), etc. Als mesos més calorosos, tot i que no en tenim massa, visitar la zona costera és un plaer! Salcombe és un poble molt menut amb platja i molt famós per la gran quantitat de vaixells privats i gent que viatja des de Londres fins a allí per desconnectar una mica de la rutina i relaxar-se. Per a accedir a la platja, has de muntar en una barca petita com si fos un taxi.

A Devon també he visitat un parell de vegades un parc nacional molt gran, conegut com ‘El cor de Devon’, ple de natura i envoltat per pobles molt menuts i preciosos, anomenat Dartmoor.  A aquest parc pots trobar un fum de rutes a peu, bicicleta i activitats per als més menuts. Als pobles que envolten el parc hi pots trobar cases amb construccions antigues, productes elaborats pels habitants i molta informació sobre la història de cada poble i de les seues tradicions.

Tot i que he escoltat coses meravelloses de la zona de Cornwall (Cornualles), contigua a Devon, no he tingut la sort d’explorar-la tant, però sí vaig tenir l’oportunitat quan vivia allí a prop l'anomenat ‘Lizard point’, on els penya-segats et deixen bocabadada i et conviden a seure un moment, mirar a l’horitzó i respirar l’aire pur. Tant Devon com Cornwall són zones on la vida sembla anar més tranquil·la, i també on hi pots trobar més quantitat de gent major.

14

Lizard Point (13-07-19)

A més a més, com no, he visitat Londres varies vegades. Pense que és una ciutat increïble, molt bonica i amb moltes coses que oferir, però personalment és massa gran per a mi, ritme de vida accelerat, aglomeracions de gent... res a veure amb les zones que abans vos he mencionat. A Bristol també hi ha molta vida i hi ha molt moviment, però és més suportable que a Londres. Finalment, també he visitat les ciutats de Bournemouth, Reading, Cambridge, Oxford, Nottingham i Birmingham.

Encara em queda molta Anglaterra per explorar!

8. Londres   Buckingham Palace

 8. Londres. London Eye   Abadia Westminster

Londres Buckingham Palace i London Eye (16-10-20)

Entenem que l’idioma que uses habitualment és l’anglés, viure a Anglaterra t’ha ajudat a millorar-lo?

Per descomptat! Recorde estar amb la família els primers mesos amb poca fluïdesa, poc vocabulari, amb por de cometre errades i amb dificultat a l’hora d’entendre a algunes persones, degut al seu accent. Ací, hi ha accents distints segons la zona, i tant la zona de Devon com a Bristol tenen accents molt tancats. Al principi costa adaptar-se però si et relaciones amb gent local, després d’un parell de mesos, la teua capacitat d’escolta millora considerablement.

Als 3 mesos de viure ací, recorde que el pare de la família, Danny, es va quedar sorprés perquè havia millorat, sobretot a nivell d’escolta i sempre m’ho deia. Als 5-6 mesos, la meua fluïdesa verbal ja no tenia res a veure, era molt més capaç d’entendre i mantenir converses més complexes. En eixe moment vaig decidir treballar els caps de setmana a una tenda de roba, i gràcies a eixe extra de relacionar-me amb gent anglesa i d’altres països, en menys d’un any, tenia un nivell molt més elevat. I com he dit abans, Danny es quedava bocabadat de veure eixa evolució en tan poc temps.

He de dir, que he conegut a gent que porten vivint a Anglaterra 6 o 7, o fins i tot 8 anys, que no han millorat tant. A l’hora d’entendre sí, però a l’hora de parlar no. És clar que tothom som i aprenem diferent, però ha donat la casualitat que aquesta gent, o bé ha treballat i/o viscut amb altres espanyols, aleshores, al no haver tingut la ‘necessitat’ de comunicar-se i fer-se entendre, es relaxen més i evolucionen a més a poc a poc. Per poder aprendre i millorar ràpidament has d’esforçar-te de veritat i integrar-te amb gent local.

Has trobat dificultats amb el canvi de moneda?

La veritat és que no, hi ha diversos bancs en línia que et permeten fer el canvi al valor de mercat, de manera molt fàcil i que tu mateix et gestiones les quantitats.

A aquest tipus de bancs, tens el compte bancari amb la moneda de preferència i la pots convertir en qualsevol altra. Jo per exemple, quan me’n vaig anar, em vaig obrir un compte d’aquests i el que vaig fer va ser, transferir tants diners com volia endur-me, i com he dit abans, a la mateixa aplicació, hi ha una opció que diu realitzar canvi. Una vegada li dones a aquesta opció, et demana quants diners vols convertir i a quina moneda. I fet. Amb eixa targeta física pots pagar a qualsevol lloc sense interessos, només et cobren si vols utilitzar un caixer per traure diners en efectiu.

Jo, amb l’ajuda de Danny, em vaig obrir un compte anglés després de 2-3 mesos d’haver estat vivint a UK [United Kingdom, de les inicials del Regne Unit en anglés], aleshores, a l’actualitat és eixe el banc que utilitze, però de tant en tant utilitze el banc en línia per enviar euros al banc espanyol.

Creus que la situació al país ha canviat des que Regne Unit no forma part de la Unió Europea?

Sincerament, jo no he notat grans canvis. Fins ara l’únic canvi que havia notat és que als supermercats, a finals de gener, quasi un més després que el Brexit es posés en funcionament, va haver-hi escassetat d’alguns productes, majoritàriament fruites i verdures. Ara sembla haver tornat una mica a la normalitat però a alguns comerços si que hi pots veure la diferència.

També, a principis de setembre, alguns amics van començar a tenir problemes amb el roaming [per poder telefonar o rebre telefonades des de l'estranger]. La gran majoria de companyies telefòniques tenen un ús limitat del mateix, però jo mai havia tingut cap problema i havia pogut utilitzar Internet i trucar a la meua família sense restricció. Ara, fa cosa d’un parell de dies, ja vaig rebre un missatge de text on m’informaven de que estava molt a prop de sobrepassar el límit i que càrrecs addicionals s’afegirien al meu rebut si me’n passava.

A nivell laboral, cada vegada són una mica més estrictes i et demanen una documentació que acredite que pots treballar i estudiar al Regne Unit, però tots els que ja vivim ací el tenim, llavors tampoc ens ha suposat un canvi enorme.

Com a estrangera resident allí, aquest canvi ha suposat algun inconvenient per a tu?

Per a tots aquells que hem viscut i treballat abans del Brexit, res canvia, tots mantenim els mateixos drets i oportunitats que qualsevol altre resident britànic. Vam haver d’omplir uns formularis amb els quals ens varen enviar una carta per tenir un document on demostrar que som o bé pre-residents (menys de 5 anys viscuts a UK) o residents (5 o més) al país, i amb aquesta, podem buscar feina, pis, viatjar i fins i tot rebre ajudes guvernamentals.

Com que jo vaig venir al 2018 i vaig demanar el pre-settled status al 2019, no he tingut cap problema. Aquest ‘status’ és limitat, ja que és una pre-residència, llavors, quan s’arrime la data d’expiració del mateix, he de sol·licitar la residència (settled status) per poder seguir vivint a Anglaterra.

Les persones que sí que es veuran més afectades seran totes aquelles que vulgen venir a viure i treballar Anglaterra ara que aquesta ja no forma part de la Unió Europea, ja que cal complir una sèrie de requisits per poder demanar un visat abans de venir al país. Una vegada aconseguit el visat, imagine que els drets a habitatge, feina i salut, seran iguals que les que tenim la resta. Aquest procés pot allargar-se una mica, ja no és tan fàcil com abans, quan només necessitaves una motxilla o una maleta i a volar!

Consideres que l’oratge és molt diferent del nostre?

DEFINITIVAMENT SÍ! En general, es troben molt a faltar els dies de sol i calor.

 A la tardor, l’oratge no és tan roín, almenys a Bristol. Majoritàriament sol i núvols, no massa fred si no fa aire, i si en fa, potser amb una màniga llarga no massa grossa es pot anar pel carrer. Però, l'English weather, com diuen per ací, és molt canviant... potser al matí fa sol i al llarg del dia ve una tempesta.

A l’hivern, ja la cosa canvia. La veritat que es fa molt llarg, sobretot quan hi ha temporals d’aire i pluja. Fa molt de fred, fred humit que se’t clava fins els ossos. També he de dir, que potser ho passem malament al principi, després t'acostumes una mica, però no del tot. Aprenem a conviure amb el fred i la puja. En la meua opinió, el més dur de l’hivern és assumir que de matí clarege tard i hages d’aixecar-te sent de nit encara, i que la nit arriba tan aviat, ja que a les 4:30 de la vesprada ja tot és fosc.

A la primavera, segueix havent mal temps, algun dia que altre amb sol, però no és quan ja ens aproximem a l’estiu quan l’oratge comença a millorar. I bé, a l’estiu, si ho podem anomenar estiu... sí, fa calor, però no tenim la sort de gaudir del bon temps, càlid, assolellat i amb un cel blau radiant durant 3 mesos... si arriba a un sencer, ja podem donar gràcies! Això sí, trenta graus es senten com 35 al nostre clima en estiu, per això, a aquesta època intentem aprofitar i passar la major part del temps al carrer, als parcs, al riu i fer activitats a l’aire lliure i fins i tot anar a la platja. Per a nosaltres, arribar a més de 25 graus és tota una festa!!

15

16

Durdle Door (13-05-21)

Viure a Anglaterra t’ha ajudat a visitar altres països o pel contrari el fet de viure a una illa t’ha posat dificultats per fer-ho?

Tot i que només he viatjat a Gales, per la proximitat a Bristol, a Holanda i Escòcia, Anglaterra compta amb moltes combinacions molt econòmiques, sobretot des de Londres. Tot i així, fins i tot viatjant des de Bristol en hi pots trobar.

Alguns amics i coneguts han volat a altres parts d’Europa, des de Bristol, per menys de 50 lliures o fins i tot a Tailàndia per 300 lliures. Vols Bristol-Dublín se’n poden trobar des de 9 lliures, anada i tornada.

Així que si no he viatjat més ha sigut perquè per motius laborals i pel Covid-19, quan tenia vacances, prioritzava baixar al poble per veure a la família. Com que ara tinc més vacances m’agradaria aprofitar i seguir viatjant.

03

Victoria street és un dels carrers més visitades i fotografiades d’Edimburg

02

Edimburg Bobby i Victoria street (31-01-20)

Bobby es va convertir en un gos molt famós al segle XIX per acompanyar la tomba del seu amo, fins que al 1872, bobby va morir i li van fer aquesta estàtua al costat del cementeri on John Gray, el seu amo, està soterrat

Ens podries contar alguna anècdota que hages viscut estant allà i que consideres curiosa?

L’anècdota que sempre tinc en ment va ocórrer uns mesos després d’haver vingut a Anglaterra per primera vegada. Tot i que el meu anglés no era dolent, la quantitat de vocabulari era molt reduït.

Recorde estar a casa, l’oratge estava canviant i jo em constipe molt fàcilment. Estava parlant amb els pares de com havia anat el dia, i jo, tota tranquil·la els estava contant que pensava que estava posant-me una mica malalta, perquè estava fent fred, havia estat esternudant i tossint, i que per tant: “I think I am constipated”. Ells em miraren sorpresos, com que no sabien què dir al respecte.

Ells es van adonar que jo no sabia que havia comés una errada, llavors em van preguntar directament si sabia què significava constipated. Jo els vaig dir que pensava que sí, que significava posar-se malalt quan fa fred. Resultava que no, significa estrenyit! Doncs podeu imaginar la vergonya i les risses quan m’ho van dir.

Hi ha molta gent que pensa que la gent jove que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

En la meua opinió, fer qualsevol cosa que ens faça eixir la de nostra zona de confort, és un acte de valentia, i és clar que abandonar el teu país, el teu idioma, la teua feina i sobretot a la teua família i gent important de la teua vida, ho és! Sobretot quan aquesta aventura la comencem sols, sense conéixer a ningú allà on anem, sense lloc on viure i sense feina. Molta gent ve amb les mans buides per complet.

Jo vaig tenir molta sort, ja que vaig vindre a Bristol amb feina buscada des de casa. Primer vaig fer un parell d’entrevistes per telèfon i després vaig visitar, per primera vegada, Bristol, i hi vaig anar a les entrevistes de forma presencial. Abans de tornar a casa, ja hi tenia feina. Tres setmanes després, m’instal·lava oficialment a Bristol. Al principi em vaig estar allotjant a un Airbnb, fins que finalment vaig trobar allotjament a una casa compartida.

Començar no sempre és fàcil, però val la pena!

De fet podem dir que hi ha un èxode de gent jove que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací a l’estranger, com valores este fenomen? I al fil d’aquest fenomen, recomanaries Anglaterra?

Triste pero cierto. Emigrar per buscar millors condicions laborals no ens ve de noves, i una vegada ixes del país en recerca de progressar laboralment i amb un sou i una qualitat de vida més elevada a altres llocs del món, te’n adones de la gran diferència. Per una banda em dona llàstima que hagem d’emigrar i deixar tot enrere per tenir un nivell de vida i condicions laborals millors, però també he de dir, que viure l’experiència és molt gratificant.

A l’estranger hi ha un fum de feines per a gent qualificada i no qualificada molt ben pagades. Però també és veritat que altres aspectes com el lloguer, el menjar, etc. També hi tenen un preu elevat. Tot i així, amb els sous, t’ho pots permetre.

En la meua opinió recomanaria Anglaterra 100%. Sí, el menjar, l’oratge... tiren enrere, però jo he tingut molt bona experiència tant laboral com social i val la pena. Feina sempre en hi ha, de qualsevol sector, amb bon sou i amb flexibilitat de canvi a altres sectors amb o sense experiència. L’allotjament és car, però tard o prompte en pots trobar que s’adapte a la teua butxaca. Amb la gent acabes creant molts vincles, tant laborals com personals, coneixent a gent de tot arreu i creant amistats molt boniques que marquen un abans i un després a la teua vida.

El menjar deixa molt que desitjar, la cultura anglesa no destaca per la seua cuina, però hi ha tanta influència d’altres parts del món que al final t’acostumes a provar coses noves i t’adaptes. El mateix passa amb la pluja i el fred, sí, no és ideal i els hiverns es passen llargs, però no és la fi del món si tens amistats amb les quals estar entretingut, encara que es quedeu a casa veient una peli o jugant a jocs de taula!

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?

EL MENJAR! Sobretot fora de casa. Hi trobes molt a faltar plats de calent casolans, un bona paella i fins i tot menjar-te un entrepà del que siga. El pa com el coneixem allà no en hi ha, per als que som ‘paneros’ és un pecat.

Com he comentat abans, Anglaterra no destaca per la seua cultura gastronòmica, llevat del típic English Breakfast, Fish and chips o els Sunday roast, no trobes molts més menjars típics.

Com que hi ha tanta emigració, pots trobar menjar d’altres parts del món, i em sembla una bona oportunitat per descobrir altres tipus de cuina, de fet, el meu restaurant preferit ací a Bristol es diu Pho, de menjar vietnamita.

Els productes que pots trobar-hi als supermercats, no tenen tanta qualitat com allà, i fins i tot menjar-te una bona tomaca es troba a faltar, però es pot menjar bé a casa sense cap problema.

04

English breakfast vegetarià 2 (04-07-21)

11. English breakfast vegetarià 1

English breakfast vegetarià 1 (14-11-21)

11. Sunday Roast 

Sunday Roast (02-10-22)

Quines perspectives de futur tens allà? T’has plantejat tornar?

Aquestes preguntes me les he fetes a mi mateix moltes vegades. Quan vius fora tens moments de molts dubtes i són decisions difícils de prendre, però sincerament, ara mateix, tenint en compte la meua situació laboral i les possibilitats de progrés, el meu objectiu és seguir aprenent i creixent com a docent tot el que puga.

Per tant, de moment no em plantege tornar. Trobe molt a faltar casa, potser aquest any haja tingut moltes més ganes de tornar que altres, però tot i així, vull ser justa amb mi mateixa i seguir lluitant per tenir la vida que realment vull. Sóc feliç ací i trauré el màxim partit a aquesta experiència, torne algun dia a casa o no. Sincerament, ni jo mateix sé on estaré en uns anys. Com diuen molt ací: Go with the flow. I això faig.  

L'article té 787 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).