Arístides Rico: "Quan complisca 60 anys de músic m'agradaria dirigir un pasdoble el dia de l'Entrà"

| Paula G. Mataix | Fent poble

Fotografia: Societat Musical Banyeres de Mariola

L'any passat el banyerut Arístides Rico Albero (1934) va rebre el premi Euterpe a la dedicació a la seua Societat Musical que atorga la FSMCV de mans del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta de la Federació de Societats Musicals Daniela González. Ens acostem a la seua història en esta nova entrega de 'Fent poble', una vida vinculada a la música, ja que des de 1963, amb 29 anys, va ingressar en la desapareguda Banda Municipal de Banyeres de Mariola.

Una trajectòria que només s'ha vist interrompuda en dos anys, quan el municipi es va quedar sense banda de música per la desaparició de la Banda Municipal, un fet que donaria pas a la creació de la Societat Musical de Banyeres de Mariola, on Arístides continua com a percussionista tocant els plats. Arístides ens atén i fa gala d'un envejable estat de salut per respondre a les nostres preguntes, on a més a més, ens confessa el seu desig de cara a l'any que ve, que complirà seixanta anys com a músic.

Per a tu què és la música?

El millor que m'ha passat en la vida, a més a més també sóc Pirata. De fet, recorde que la meua dona em deia que per a què era pirata, si era músic, però jo li deia que el que guanyava en un lloc ho pagava en l'altre. 

Preferies de músic que de pirata?

Sí...

Sí?! T'agrada més la música que la festa... I com compagines tocar en la banda i eixir en la comparsa?

La banda toca amb dues comparses que ixen de les primeres [en l'Entrà], i jo quan acabe les dues entrades encara em dona temps a canviar-me i eixir de pirata.

I la resta de dies de festes aprofites per eixir? per exemple el dia de Sant Jordi?

Sí, isc de músic, ja que la resta de dies de les Festes isc amb la meua comparsa.

Quan va començar el teu interés per la música?

Als 29 anys...

Des de menut no t'agradava?

Sí que m'agradava, de fet havia anat a ensenyar-me, però el mestre no volia que tocara la trompeta, que era l'instrument que jo volia i finalment m'ho vaig deixar.

Quan eres xicotet et generava interés veure la banda?

Sí, i anava al director que hi havia, que era Godofredo Garrigues, i l'escoltava, però no vaig eixir. Després vaig anar a la mili i em vaig casar. Posteriorment va fallar un platillero, el "tio Mosca", i em van buscar a mi.

Quins van ser els teus professors?

El mestre Garrigues, ell va ser l'únic.

Arístides

Un moment de l'entrevista realitzada a Arístides Rico

Vas triar la percussió per algun motiu en especial?

No, era perquè faltava un platillero.

Abans de començar a tocar els plats havies aprés solfeig.

Sí, clar.

Quants anys fa que eres músic?

Quasi 60 anys.

Tota la vida! T'imagines una vida sense música? Perquè continues tocant...

No m'imagina una vida sense música, clar que no. I clar que tinc il·lusió de tocar mentre puga.

Això em pareix memorable, jo tinc 26 anys i ja em pareix difícil en certs moments poder tocar...

Em van fer un homenatge i em van donar el Premi EUTERPE [2021, per la seua llarga trajectòria], i amb 88 anys... ja hi haurà pocs que estiguen en actiu, és una edat que ja sembla que no apeteix anar a tocar o assajar.

Euterpe1

Què va significar rebre aquest guardó?

Mare de Déu! Jo no creia que en Banyeres em vulgueren tant. Vam fer un concert en Beneixama, i eixia una de les meues netes [en incorporar-se a la banda], em van fer que li posara la medalla, tot l'auditori es va posar en peu i no vaig poder contindre les llàgrimes. No cal que t'ho conte, també vas estar...

Ens vas emocionar a tots i totes...

Vaig anar també a Ximo Puig, al Palau de la Generalitat [per rebre el premi EUTERPE], i hi havia tres músics, un de Castelló, un de València i un altre d'Alacant, jo. El de València em va preguntar d'on era, ell ja tenia 90 anys, i li vaig dir que era de Banyeres, i l'home em va dir: "De Banyeres, De la Font bona a la Plaça", això és un passodoble de Garrigues, de fet es va estrenar al poc d'entrar jo en la banda [la desapareguda Banda Municipal de Banyeres de Mariola], el 1963.

Arístides Puig

Arístides rep el premi Euterpe (2021) | Fotografia: El Nostre Ciutat

Parlant d'experiències i anècdotes viscudes, alguna que recordes amb especial il·lusió?

Quan em vaig incorporar a la banda, vaig tocar una obra a la plaça el dia de l'Entrà que es deia "Levante", quan vam desfilar que vam acabar, Felo Barceló, va dir: "Joaquinet, ja tenim platillero!". I la gent va aplaudir, eixos aplaudiments marquen molt.

Recordes el teu ingrés a la banda?

Abans s'incorporaven el dia de Sant Vicent a la banda [no en Santa Cecília com passa actualment] i ho recorde però no va ser cap gran anècdota.

És curiós que els músics en l'actualitat ho recordem amb especial il·lusió quan venen a buscar-nos a casa...

Sí, però en aquell temps això no existia. A mi eixe acte m'agrada.

És un dels més il·lusionants, veus la il·lusió de la gent i va tota la banda a recollir-te després de tant d'esforç, temps i diners invertits... Vas formar part de la desapareguda banda municipal i vas ser fundador de la Societat Musical, què han significat o signifiquen estes dos agrupacions?

De la banda municipal vaig ser president, i vaig dir, "no em féu president perquè ho desfaré", en aquells anys vam pagar 20.000 pessetes de reparacions, i l'Ajuntament ens en donava 18.000, i això no es podia aguantar. Es va comunicar que no hi havien diners, faltaven 2.000 pessetes. Per Santa Cecília vam fer el dinar i només vam convidar a l'alcalde, als regidors a no cap. Quan vaig arribar a l'assaig estava l'alcalde dins, l'alcalde era Vicente Mataix, i ell em va dir que si haguera sabut que sols venia ell no hauria vingut, i li vaig dir que si no volia estar la porta estava oberta...

Quin va ser el procés de desfer-se la banda municipal a crear-se la Societat Musical?

Va vindre un home d'Alfafara que tenia ací el fill de retor, i aquell home era músic i va començar a formar-la, jo em vaig clavar. De la banda municipal només van tornar dos, la resta ja no va vindre, estaven còmodes a casa. Vaig ser un de tants que vaig tornar de seguida, és la meua Societat. Això seria en el 1974.

Podem dir que la Societat va començar a fer-se per una persona externa a Banyeres amb il·lusió, em pareix molt curiós, que algú de fora perquè el seu fill estiga ací el retor diga que ací ha de hi haver una banda...

L'home va començar i ens vam il·lusionar, jo vaig dir, ací estic, compteu amb mi.

Euterpe3

Fotografia: Societat Musical Banyeres de Mariola

Quants integrants éreu en aquell any de Societat?

Pocs, una trentena aproximadament. Quan no hi havia banda s'havia de portar del Camp de Mirra o d'Alfafara, no hi havia altra opció... tot i això va ser molt bonic que el poble tornara a tindre la seua pròpia banda de música.

Quin paper creus que juga la banda?

La banda és important al poble, a més a més sona molt bé. Quan un mestre està quatre o cinc anys se n'ha d'anar, no és que el despatxen, sinó que es dona compte que no pot seguir.

Quina ha sigut la teua evolució musical?

Cada qual tenim una condició, i a mi un professor que vaig tindre em va dir que "com els plats que toque jo, no els toca ningú". Em va preguntar que com tocava els plats, i jo simplement vaig dir que "com m'havien ensenyat", em va demanar explicacions, però li vaig dir que no hi havia més explicació possibles. A tenor d'esta anècdota comentaré que el mestre Juan Ponsoda em deia quan venia als assajos que des de la porta sabia qui tocava els plats.

Has sentit curiositat per tocar algun altres instrument?

No, sempre els plats.

Creus que la música i l'interés del públic per la música han evolucionat?

La música d'ara és més difícil, es toquen obres més complicades, fins i tot i en la meua opinió més lletges, recorde que la banda municipal tocava obres com "La gran Jota de la Dolores", "Bohemios", i una gran quantitat d'obres d'aquell temps, però ara no se'n toca cap. Pense que la gent vol escoltar obres més conegudes.

Com creus que es troba el sector musical després d'estos anys de pandèmia tan durs?

Hui es troba "fenómeno", ho parlava amb una xica de Xàtiva, que son pare continua vivint de la música, ell és músic i comença en les Falles i acaba en octubre. 

Es pot tornar a viure de la música?

Sí, a pesar de viure dos o tres anys tan complicats, hi ha pobles que tenen dos o tres bandes. La música és bonic saber-la, és universal, vages on vages és la mateixa.

Tens descendents que són músics també, creus que el fet que tu ho sigues haja pogut influir?

[riu] No ho sé, el meu fill el major li feia gràcia la música i se'n va anar a Saragossa a l'acadèmia militar, allà va entrar a la banda, portava una trompeta. El mestre d'allà li va dir que la trompeta no la podia tocar, que havia de ser el trombó, en un viatge a València ho vam solucionar canviant la trompeta pel trombó.

A més a més tens néts i nétes que són músics també... vas començar tu però continua la tradició.

Això és bonic, és preciós, no té explicació. De fet quan complisca 60 anys de músic m'agradaria dirigir un pasdoble el dia de l'Entrà, i que el meu nét Adrián tocara el bombardino, tirar jo el compàs des de la grada.

Com veus el teu futur musical?

Aguantar el que puga... ja ho veus.

L'article té 462 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).