Diumenge, 06 Juny 2021 20:15

Jordi Martínez Miralles: "El que sobreviu no és el més fort, sinó el que s’adapta a la situació i això és el que hem de fer, adaptar-nos allí on es troben les oportunitats" Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(1 Vot)
Al fons les Catarates del Rin (un dels rius més llargs d'Europa), a Shaffhouse, les quals limiten pel nord amb Alemanya (agost 2019) Al fons les Catarates del Rin (un dels rius més llargs d'Europa), a Shaffhouse, les quals limiten pel nord amb Alemanya (agost 2019)

El fenomen migratori ha format part inherent de l’ésser humà. Els nostres municipis no són l’excepció, tot i que les nostres comoditats i nivell de vida ha canviat radicalment hi ha persones que continuen deixant el seu poble per buscar noves experiències i oportunitats laborals fora. Ens acostem en esta primera entrevista de “Banyeruts i banyerudes pel món” amb Jordi Martínez Miralles, resident des de 2018 a Suïssa per acostar-nos al seu dia a dia al país helvètic.

 

Per què Suïssa i no un altre lloc? I quan de temps portes allà?

Abans de vindre a Suïssa tenia en ment treballar a l’estranger, considere que és una molt bona oportunitat a nivell personal i laboral d’aprendre d’altres cultures. Malgrat que abans pensava més en altres països com Alemanya, per allò d'aprendre l’alemny, un idioma molt important en l’enginyeria.

Finalment em va sorgir una oferta d’una empresa on feien el mateix tipus de treball que en l'empresa on treballava a Espanya. Jo treballava com a dissenyador de motles a una empresa que produïa motles i robots per a injecció de peces plàstiques amb la tecnologia IML. Encara que no sabia molt sobre el país, tant per a mi, com per a la majoria de gent, em costava ja diferenciar entre Suïssa i Suècia, encara que ara mateix crec que no hi més similituds que les que es poden trobar entre els dos noms.

La empresa on treballava no es trobava en una situació financera molt bona i estaven intentant vendre-la, sense èxit, al grup al qual pertany la meua actual empresa. Vista la situació d’incertesa laboral, vaig començar a fer una recerca de treball, començant per aquella empresa que estava pensant en comprar-nos des de Suïssa i malgrat que vaig tindre ofertes d’altres empreses a Espanya, vaig decidir que era el moment de fer un canvi de vida i fer allò que havia desitjat fer des de feia molt de temps, viure a l’estranger, i he de dir que malgrat els moments d’anyorança de família, amics i moments, que tots els que vivim a l’estranger tenim, he de dir que després de 3 anys vivint ací, no m’arrepentisc d’haver pres aquella decisió.

01

Al fons el château de Valère (Sion). Foto de grup de l'Harmonie Municipale de Sion amb el president de la ciutat i les dames d'honor (abril de 2019)

Va ser una decisió complicada?

Prendre una decisió així, no puc dir que és fàcil, i més quan vas a un país completament nou, amb costums molt diferents, per a parlar un idioma que no domines i on viu gent que no coneixes. A pesar d’això, sempre m’han agradat els reptes i malgrat algunes complicacions sanitàries que vaig tindre una setmana després d’aterrar al país, crec que els obstacles sols estan per a sortejar-los i que s'ha de seguir amb les nostres metes sense deixar-nos distraure per les complicacions que sorgeixen.

A pesar de tot pense que haver pres aquesta decisió m’ha fet una persona més resilient i aprofite per a donar un consell a aquells que pensen en emigrar a un altre país que han de tindre-ho molt clar abans de fer-ho, perquè les complicacions que hauran de sortejar són moltes i es necessita decisió per a seguir endavant amb l’experiència.

A més m’ha fet comprendre el que viuen alguns emigrants al nostre país i a altres i encara que cada experiència com a emigrants és diferent, pense que s'ha d'acollir a aquelles persones que vinguen a “buscar-se la vida” sempre que es faça de forma controlada i vinguen a treballar i integrar-se.

02

Imatge des de dins, de la desfilada després del concurs a la 26ena festa de les músiques cantonals Valaisanes al poble de Naters (juny de 2019) 

Quina és la teua situació a nivell social i laboral a Suïssa, coneixies altres valencians i valencianes abans d’anar-hi?

Arran de les complicacions sanitàries que vaig patir i per casualitat, vaig conéixer un valencià que em va presentar als seus amics i a partir d’ahí he anat coneixent molt bona gent, la qual està sempre ahí per a ajudar quan se’ls necesita, considere que he tingut molta sort per eixa part, perquè vaig emigrar tot sol i sense amistats que visqueren prop.

A més vaig considerar que, aprofitant que ja era músic a Banyeres, una bona forma d'aprendre sobre les costums del país era a través de la música, per la qual cosa vaig començar a tocar a una banda Suïssa i he de dir que és una de les coses que m’han fet viure més de prop la cultura Suïssa i actes musicals importants com el certamen cantonal que es va celebrar en 2019, la desfilada que es celebra tots els anys per a l’1 d’agost (dia de la festa nacional Suïssa) o recepcions a polítics importants de la confederació, ja que l'“Harmonie Municipale de Sion”, de la qual forme part, és el cos de música oficial de la ciutat de Sion i del cantó de Valais, on jo residisc.

A nivell laboral no puc estar millor, ja que a pesar de residir en una zona principalment rural i amb menys indústria que altres zones de Suïssa, he de dir que he tingut molta sort ja que ací es respecten molt més als treballadors, a més tenen molt més en compte les inquietuds dels treballadors incentivant-los a seguir estudiant i progressant.

Com definiries la teua vida a Suïssa: els menjars, l’oci, vida nocturna (en situació de normalitat), horaris... en definitiva com seria un dia en la teua vida allà.

En quant als menjars, he de dir que com el menjar de la mare no hi ha cap, però el fet de viure en un país que està al centre d'Europa i amb un nombre important d'emigrants pots trobar menjars de tot tipus dels països del voltant. A pesar d’això, del que més orgullosos estan els suïssos és dels seus formatges, del seu vi i del xocolate, havent una clara rivalitat entre cantons, arribant a afirmar que el vi del cantó del costat és vinagre (en plan broma, clar està).

En quant a oci hi ha molta varietat i aquesta ve donada sovint pel clima. En estiu, hi ha molts festivals de música de diferents tipus, ara, si per alguna cosa és coneguda Suïssa és per les estacions d’esquí que pots trobar a només uns minuts de casa i les festes (aprés ski).

En quant a horaris, una de les coses que més em va xocar i segueix xocant-me és el fet que ací dinen a les 12 i sopen vora a les 18 o 19 h. En hivern pots eixir a caminar a les 21 h. pel poble i tindre la sensació de viure en un poble deshabitat, ja que no s’escolta ni un brull.

03

Al fons les Catarates del Rin (un dels rius mes llargs d'Europa), a Shaffhouse, les quals limiten pel nord amb Alemanya (agost de 2019)

Has visitat altres zones del país?

Sí, considere que la millor època per a viure el país és a la primavera, ja que es troba ple de paisatges “de pel·lícula”, alguns literalment. El que més m’agrada és partir a la descoberta de llacs, muntanyes i paisatges que de vegades semblen haver estat fetes per a un decorat, a més el fet de viure rodejat de muntanyes, 38 pics superen els 4000 metres d’alçada, fa adonar-se millor de com succeeixen alguns fenòmens meteorològics com la neu, podent estar en la planície a 30º i veure neu als pics de les muntanyes al teu voltant. Ahí és on vaig poder veure gràficament la cota de neu.

A més, per la seua situació històrica i com es va formar la confederació, viatjar pel país es fa molt interessant, ja que conserva alguns dels trets arquitectònics que diferencien cadascun dels cantons.

04

Llac de la Gruyère. Foto realitzada durant una visita familiar, prop d'on es produeix el famós formatge del mateix nom (agost de 2019)

Quan els valencians parlem de Suïssa ho fem dels seus rellotges, del seu xocolate, per ser un dels pocs països amb organització política confederal, de l’atracció de grans capitals pels seus baixos impostos (paradís fiscal) o la seua neutralitat diplomàtica. És el que vius allà o són tòpics?

Potser hi ha molts tòpics sobre el país, però si hi alguna cosa que segueix sorprenent-me és com, malgrat ser un dels països amb la renda per càpita més alta del continent europeu, arriba a vendre productes a altres països amb rendes molt més baixes, com per exemple al continent Àsiatic i això jo crec que és per la competitivitat del país, pot ser no per preu, pero sí per qualitat del que es produeix.

En quant a competitivitat interna, també hi ha un aspecte a destacar i és que per la seua estructura de confederació permet a cadascú dels cantons, actuar políticament molt més independent, quasi com a països independents. Per exemple, dels impostos, es paga una part a la confederació, la qual és la mateixa per a tots els suïssos, i un altra part al cantó. Aquesta darrera part no és la mateixa per a tots els cantons, sinó que tenen llibertat per a variar-la segons les necessitats internes de capital. Açò també fa als cantons ser més competents en quant a despesa dels impostos recaudats, ja que algú amb una renda més alta pot decidir lliurement, com en qualsevol país, en quina part vol viure, però en aquest cas podent pagar molt menys per la seva renda.

Pot ser açò siga vist com un paradís fiscal, però al mateix temps també pot ser siga una forma de no desperdiciar els diners recaudats pels impostos, ja que el país arriba a subsistir mantenint les comoditats d’un país avançat i cobrant un percentatge més baix sobre la renda que per exemple a Espanya.

05

Foto presa a l'estació d'esquí de Saint Luc, durant una de tantes jornades d'esquí per les nombroses estacions que existeixen a la zona on visc (març de 2020)

Què en penses de que els grans capitals paguen pocs impostos i que precisament gràcies a eixa atracció el país puga donar uns serveis públics de qualitat? No és una contradicció?

Realment jo crec que no. En aquest país he escoltat a molta gent queixant-se de que es paga per tot, i és veritat, es paga per tot. Ara bé, si tens un treball normal pots pagar-ho i és que és una forma d'incitar a la gent a que no deixen de treballar.

Clar està també que hi ha gent que no pot treballar per causa de salut o altres, però per a eixos casos els organismes sí que ajuden a les persones que ho necessiten si està justificat, clar.

Altre benefici de que hi haja que pagar per les coses és que és valoren més els serveis que es donen i s’utilitzen quan de veres es necesiten.

Allà es parla francés i alemany, has trobat dificultats pel que fa a l’idioma? Necessites els dos?

Al país es parlen 4 idiomes oficials, Alemany (en realitat Suís-Alemany) 62.6% de la població, Francés 22.9%, Italià 8.2% i Romanch 0.5% segons la zona o meitat del cantó, ja que per exemple en els Baix Valais, on visc jo, es parla Francés i en l’Alt Valais es parla Suís-Alemany. A més d’aquestes llengües es parlen moltes altres llengües que no són oficials degut al nombre d'estrangers que habiten al país, al voltant d’un 25%.

Malgrat aquesta multilingualitat, un pot viatjar en el tren des d’una zona Franco-parlant i acabar en una zona Alemano-parlant i el revisor es dirigirà al passatger en la llengua en que aquest li conteste en qualsevol de les llengües oficials.

Aquesta situació també es dona en altres àmbits de la vida com per exemple en museus. He arribat a anar a un museu de rellotgeria i caixes de música, situat a Thun (zona Alemano-parlant) on la guia, una dona d’uns 70 anys ens feia les explicacions al mateix temps a nosaltres en espanyol (va viure alguns anys a Espanya) i a un altre grup de gent en anglés, per la qual cosa, la dona, ja jubilada, parlava 2 idiomes a més del seu natiu Suís-Alemany.

Personalment crec que pot ser és un aspecte en el qual Espanya hauria d’aprendre a no discriminar als que parlen un idioma diferent al seu i pot ser aprendre algunes paraules per a poder defendre’s.

Respecte a quants idiomes necessites per a viure al país, realment en anglés, com a turista pots defendre’t. Ara si tens pensat viure ací, almenys has d’aprendre l’idioma de la zona on et trobes si vols relacionar-te amb gent del país. Si a més viatges a altres zones, potser en francés o alemany podries arreglar-te, ja que la majoria d'indicacions es troben escrites, almenys, en aquestes llengües. Ara, si eres un poc curiós, segur que voldràs aprendre algun idioma més del país, com és el meu cas amb l’alemany.

06

Al fons un dels pics més fotografiats al món, Zermatt (Cervino en espanyol) realitzada durant la ruta dels 5 llacs (juliol de 2020)

I altres aspectes com ara el canvi de moneda, l’oratge, el menjar, les seues costums...?

El canvi de moneda no és un aspecte molt important pel respecta als ciutadans de a peu, però si que és de veres que el fet de tindre una moneda molt estable i forta, és un aspecte que dificulta a les empreses exportar en temps de crisi com amb l’actual COVID19, ja que altres monedes baixen de valor mentre el Franc Suís puja de valor, fent els nostres productes més cars i menys atractius de cara als clients.

Quant a l’oratge he de dir que no note diferències molt abismals si vius en una zona no molt alta del país, possiblement uns 4 o 6º menys que a Banyeres. Al principi vaig estar vivint en un poble a uns 1100 metres sobre el nivell del mar i el dia que més fred vaig vore al termometre van ser -9º. Una cosa que si que note molt, sobretot a l’hivern, són les hores de sol, ja que per la situació geogràfica sempre es fa de nit al voltant d’una hora abans.

Podem dir que hi ha un èxode de gent jove formada que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací, com valores aquest fenomen?

Jo crec que en la naturalesa de l’esser humà està l'emigració, ja que tots busquem estar millor, ja siga per curiositat, per millorar en condicions de treball, per aprendre d’altres cultures, per obrir la ment...

Afortunadament, el continent europeu és un espai obert on hi ha lliure circulació tant per a viatjar com per a treballar i jo crec que hi ha que aprofitar aquest fet per a emigrar, ja que no s’aprén el mateix sobre un país viatjant que vivint al país.

Les noves generacions estan molt més formades que fa per exemple 50 anys i les condicions i formes d'emigrar són molt diferents i més fàcils ara que sabem idiomes i eixim del país amb un o varios títols universitaris que són molt valorats a l’estranger, a més de la capacitat dels espanyols per a improvisar i resoldre problemes més fàcilment que altres cultures en certes situacions.

07

Al fons a l'esquerra el glaciar de Rosenlaui, al mig el Wellhorn (pic) i al meu costat el riu Reichenbach (afluent del riu Aar) (juliol 2020)

És possible que la crisi generada per la Covid 19 siga un motiu més per a buscar opcions a altres països, però com penses que s’està gestionant la crisi sanitària a Suïssa?

És clar que en èpoques de crisi sempre estem més obligats a adptar-nos, ja que com em van dir un dia ací, el que sobreviu no és el més fort, sinó el que s’adapta a la situació i això és el que hem de fer, adaptar-nos allí on es troben les oportunitats.

Quant a la gestió de la crisi, crec que no hi ha una gestió perfecta de la crisi, ja que no és una situació per a la que estiguérem preparats en cap país. Deixant a banda això, crec que han anat adaptant les mesures a la situació de cada moment, com en tots els països. Però com en tots els països han hagut onades de contagis descontrolades que no necesàriament anaven lligades a aquelles que se succeïen a Espanya. Però probàblement, l'existència de més mitjos sanitaris i l’ajuda d’alguns mitjos de l’Armada Suïssa han permitit mantindre un poc el nivell econòmic del país mantenint per exemple obertes les pistes d’esquí durant tot l’hivern 2020/2021. No va passar el mateix al final de la temporada 2019/2020 on al final de l’hivern, principis de la crisi, van haver de tancar les pistes, degut baix el meu punt de vista, a la por a que la sitiuació es descontrolara en aquell moment.

Fenòmens com ara el Brexit o partits polítics amb discurs populista intenten fer veure el fenomen migratori com un problema, a Suïssa creus que eixe debat està present?

Baix el meu punt de vista, els fenòmens migratoris afavoreixen al país, ja que permeten aprofitar un capital humà molt necessari per al desenvolupament de la indústria del país i que en algunes ocasions no arriben a cobrir amb els habitants del país.

A més, degut al fet que en certes ocupacions no hi haja prou gent per a cobrir tots els llocs, fa que les empreses hagen de cuidar més als treballadors i això resulta en un atractiu més per als treballadors estrangers que volem vindre a treballar al país o el fet que si no ens tracten bé en una empresa podem canviar fàcilment a un altra dins del mateix país.

Ara, això sí, Suïssa és un país molt xicotet i que ha sabut jugar les seues cartes per a controlar la immigració, si no, podria haver-se desbordat el país en molt poc temps. Sempre hi ha regles que has de seguir, per exemple, qualsevol pot vindre a viure al país com a turista, fins a 3 mesos, però a partir d’ahí necessites un permís de residència, per a la qual cosa necessites un treball. Aquest permís de residència serà més llarg o més curt segons el tipus de contracte que tingues. Així la confederació s’assegura que la gent estiga en actiu laboralment.

A més, en casos de delinqüència, el país pot deportar a la persona i negar-li l’entrada en alguns casos, per a intentar que l’entrada d’immigració no vaja lligada a un augment de la criminalitat.

08

Un dels meravellosos llacs (Seealpsee) que podem trobar en Suïssa, en aquest cas al cantó de Appenzell (juliol de 2020)

Al fil del fenomen de la migració, recomanaries Suïssa?

Sense cap dubte, pot ser hi haja altres països més alegres, però, en el meu cas, vivint al sud de Suïssa, no trobe que hi haja unes diferències molt abismals, tot depén de la capacitat d’adaptació al país.

Ara bé, no tot és un camí de roses, sempre hi ha els seus xocs culturals, però bueno, això va aparellat al fet d’emigrar a un altre país.

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que més trobes a faltar del poble?

Pot ser, ara que ens trobem immersos en la crisis de la COVID, el que més trobe a faltar siga fer les festes de Sant Jordi, encara que sempre he pogut baixar per a celebrar-les amb tots, ja que ens trobem molt a prop.

Altra cosa que trobe a faltar és tindre un espai amb les eines necessàries per a fer bricolatge com tinc a Banyeres.

Quines perspectives de futur tens allà? Té data de caducitat la teua estància?

De moment, no tinc data de caducitat, a més sempre continue estudiant per a anar evolucionant dins de l’empresa o pot ser, canviar a un altra, ja que considere que en els nostres dies no hi ha un treball que dure per a tota la vida, com abans.

Vist 950 vegades

Deixa un comentari

Asegura't que has escrit tota la informació requerida, indicada amb un asterisc (*). No es permet el codi HTML.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtindre dades i estadístiques de la navegació dels nostres usuaris i millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació ací.