Dijous, 14 Octubre 2021 20:00

Luís Navarro García: "Sempre dic als visitants que arriben al Japó que es preparen, perquè no venen a un altre país; venen a un altre món!" Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(5 Vots)

El titular desvetlla el contingut de l'entrevista i de l'experiència d'una nova entrega de "Banyeruts pel món" amb el veí Luís Navarro García, qui en el seu dia va triar el continent asiàtic i concretament Japó per establir-se allà i seguir amb el seu projecte de vida. Des de curiositats com ara les diferències gastronòmiques o socials, així com la visió que tenim ací del món Oriental o la facilitat que tindríem les persones que han utilitzat la pesseta per utilitzar ara el ien -la moneda japonesa té un valor molt semblant al de les pessetes- són algunes de les coses que ens pot descobrir Navarro en una interessant entrevista.

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Japó i quan de temps portes allà?

Japó és un país que sempre m'ha cridat l'atenció. Des de xicotet em va seduir la seua cultura i història. Recorde que als 10 anys, a l'escola, una de les activitats que havíem de fer era escriure i enviar una carta a qualsevol lloc del món. Jo, sense pensar-ho dues voltes, la vaig enviar a l'Oficina de Turisme d'Espanya al Japó. Ja mes crescut, gràcies a una beca de cooperació entre el Japó i Europa vaig poder anar al Japó als 18 anys per estudiar mig any a un institut japonés. Eixa experiència d'immersió a una cultura radicalment diferent de la meua em va marcar i des d'aleshores vaig decidir que el meu futur estaria a este país. Dit i fet, als 22 anys vaig tornar al Japó per fer un altre any d'intercanvi, esta vegada com a estudiant universitari i només graduar-me vaig trobar treball a este país. Ara mateix he viscut al Japó per un total de set anys.

01

Institut de Den-en-chofu, on vaig estudiar a 2009

Fou una decisió molt complicada?

Al contrari! Ja que era un país que m'atreia moltíssim, per a mi era un somni poder instal·lar-me al Japó. Per descomptat sempre és una decisió molt complicada deixar tot enrere i començar una nova vida a un altre país, però jo jugava amb avantatge, havent-hi viscut al Japó amb anterioritat, tenint amics i parlant la llengua amb fluïdesa.

02

Jo al temple Yamadera, a la prefectura de Yamagata

Ara vius a Tòquio, has viscut a altres ciutats del país? Consideres que hi ha diferències significatives entre un lloc o altre?

Com he comentat, als 18 anys vaig estudiar a un institut del Japó que es troba al sud de Tòquio, a un barri anomenat Ota-ku. Ota-ku és una zona prou obrera i humil dins del Japó, i en la què tot el món em va obrir els braços des d'un primer moment. Ara mateix continue vivint al mateix barri, al que considere la meua casa dins del Japó.

Dit això, a la meua etapa universitària vaig viure durant un any a la ciutat de Kyoto. Kyoto és l'antiga capital imperial del Japó abans que esta es traslladara a Tòquio. Kyoto és una joia, una ciutat de postal i un lloc que s'ha de visitar quan algú arriba al Japó.

Tòquio destaca pels seus gratacels, grans avingudes, trens i autobusos puntuals que passen cada minut, tecnologia... malgrat tot això la capital del Japó és un bosc de ciment i ferro. Kyoto és una ciutat afable, amb antigues cases de fusta i plena de barris pintorescs amb temples i santuaris on pareix que el temps no haja passat. Anime a tot el món a buscar imatges de cada ciutat en internet per conéixer les diferències!

03

El Temple Daurat, a Kyoto

Quina és la teua situació a nivell laboral i social a Japó? Coneixies gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

Ara mateix treballe a Temple University, Japan Campus. Temple University és una universitat americana amb seu a Filadèlfia que té dos campus internacionals: un a Roma i un altre a Tòquio. En esta universitat treballe com a director assistent de l'Oficina de Compromís amb l'Estudiant. En la meua oficina, entre altres coses, preparem activitats, viatges, tallers i altres esdeveniments perquè els estudiants traguen el millor de la seua experiència al Japó. És un treball molt gratificant, ja que jo mateix he sigut estudiant en este país i sé que estes activitats fan que l'estança internacional d'un estudiant siga inoblidable. Hem anat de nord a sud; des de les nevades muntanyes de Hokkaido, fins a les ciutats de banys termals més al sud del Japó. A la mateixa oficina també ens encarreguem de les organitzacions estudiantils i d'un projecte nou que hem agafat amb moltíssima il·lusió; una àrea de diversitat, inclusió i acceptació.

En quant a les relacions socials, al meu cas em relacione principalment amb japonesos i americans per qüestions de treball. Malauradament, hi ha poca gent d'Espanya al Japó i menys encara valencians i valencianes.

04

Amb els alumnes de Temple University al nord del Japó. Jo soc el tercer des de l'esquerra, amb la jaqueta beix.

Com definiries la vida a Japó? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna... deu distar molt de la nostra, no?

Jo sempre dic als visitants que arriben al Japó que es preparen, perquè no venen a un altre país; venen a un altre món! Definitivament la vida és molt diferent a la que coneguem a la nostra terra.

Per començar, els horaris són molt més europeus. Desdejunar a les 7:00, dinar a les 12:00 i sopar a les 18:00. Però la cosa no acaba ací. Quan et trobes al Japó t'adones que tot el que solies menjar a la teua terra potser no es trobarà disponible. Pots dir-li adéu al pernil, xoriço i derivats. Bon voyage a la paella, arròs al forn i fideuà. Això no obstant, la cuina japonesa és una gran desconeguda a occident, on tot és sushi o fideus, i compta amb nombroses joies culinàries que fan que t'oblides (no del tot, per descomptat) del menjar valencià. Convide a tots els lectors a buscar els següents plats: gyudon, katsudon, okonomiyaki i kaiseki. Si vius a Tòquio, aleshores tens més sort, ja que pots trobar supermercats i restaurants on és possible trobar menjar internacional. Ara bé, prepara la cartera! Un paquet de 10 tallades de pernil de qualitat normal pot arribar a costar la barbaritat de 20 €.

El temps d'oci és reduït. Una vegada els japonesos finalitzen la seua etapa estudiantil (on de fet tenen moltíssim temps per l'oci) i comença la seua etapa laboral, treballen molt, i açò no és cap tòpic. Depén de l'empresa a la qual treballes, el teu temps d'oci pot quedar reduït a un parell d'hores diàries i al cap de setmana. Japó està fent grans esforços intentant canviar això, però la cultura laboral japonesa està tan arrelada al país que caldran molts anys per a veure un canvi significatiu. Al meu cas, i gràcies a treballar a una empresa americana, el temps d'oci és prou ample. Normalment jo el dedique a activitats laborals complementàries (sóc professor privat de castellà) i al meu passatemps favorit: viatjar al voltant de Japó!

Dit això, la vida nocturna és impressionant. Els japonesos solen guardar les formes i ser extremadament respectuosos a quasi tot els aspectes de la seua vida... excepte quan arriba la nit. Aleshores, les llanternes roges de les tabernes japoneses s'encenen i els carrers s'omplin d'una vida nocturna molt sana. Als japonesos els agrada moltíssim eixir de festa i socialitzar-se amb una bona cervesa, copa de sake i brotxetes de pollastre. Després de beure és quasi tradició acabar la nit cantant a un Karaoke, on pots trobar cançons de tot el món. Tinc al record una nit on uns amics de Banyeres i jo vam acabar cantant la cançó de Bola de Drac. En valencià, naturalment!

05

De viatge per Japó amb els meus amics

Quan els valencians parlem de Japó ho fem d’un país molt diferent al nostre, molt avançat i on la tecnologia domina bona part de les seues vides, d’un país en pugna entre eixa tecnologia i el món tradicional, o del sushi, són tòpics o és el que vius allà?

Japó és un país de contrastos. Caminant pel carrer pots trobar-te un edifici equipat amb l'última tecnologia, ascensors ultraràpids i recepcionistes robots. Al costat d'eixe edifici pots trobar-te un xicotet temple o santuari que es troba a eixe lloc des de fa centenars d'anys. Hi ha restaurants on està tot automatitzat i on tens una tablet a la teua taula per demanar la comanda. En altres restaurants més tradicionals, el cambrer encara utilitzarà l'àbac per calcular el compte. Els japonesos han aconseguit combinar la tradició i la modernitat basant-se en un concepte molt bàsic: el respecte per tot. Això ha aconseguit que el país cresca amb una harmonia que sol sorprendre els estrangers.

Hi ha molts falsos tòpics sobre este país que hi ha arrabassat fronteres. En efecte, el sushi és un plat tradicional japonés molt apreciat, però no és menja tots els dies i a totes hores. Anar a un bon restaurant de sushi al Japó seria l'equivalent valencià a anar a un bon restaurant a menjar una paella amb la família o amics. I no és barat!

Un altre tòpic molt popular és aquell que diu que els japonesos són molt freds i actuen com a robots. Això no és cert. Els japonesos són éssers humans, i com a tals, ploren, riuen, estimen, s'enfaden i actuen amb conseqüència. El que és veritat és que la seua socialització s'ha format a partir d'una cultura que sempre convida a reprimir moltes d'eixes emocions i és complicat per als estrangers entendre-les. Hi ha una frase japonesa que es diu "Kuki wo yomeru", que vol dir "llegir la situació". Per entendre als japonesos és important poder llegir el context i, d'alguna manera, intuir la situació abans d'actuar.

06

Barri d’Ota-ku per la vesprada. Este és el carrer on visc. Els cables es troben a la vista (no soterrats com a Europa) pel perill dels terratrèmols.

Hi ha molta gent que pensa que la gent jove que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

Estic d'acord. Com he dit abans, deixar la teua terra mai és una decisió senzilla, independentment dels motius d'esta.

De fet podem dir que hi ha un èxode de gent jove que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací a l’estranger, com valores este fenomen?

Em pareix un fenomen dramàtic. El nostre país té joves amb unes aptituds excepcionals que podrien afegir molt de valor a la nostra societat. Veure com estos joves abandonen el seu país per necessitat em pareix un fracàs polític i social. Jo he viscut a Alemanya i el Japó i puc veure perfectament per què altres països criden molt l'atenció dels joves.

Al Japó, per exemple, el 90% dels graduats universitaris troben treball als primers mesos, i el seu primer salari pot superar perfectament els 2.000 €. Quan arriben als trenta anys, molts d'ells tenen suficients estalvis per a invertir en diferents projectes, com comprar una casa o començar el seu propi negoci. Sobra dir que estes situacions a Espanya són quasi inexistents.

Pot ser esta migració s’haja pogut complicar per la crisi sanitària generada per la Covid 19, però quina és la situació actual a Japó i la gestió que s’està fent? Penses que la forma d'afrontar la crisi sanitària i la recuperació econòmica dista molt entre els països asiàtics i europeus?

En este cas, he de dir que el Japó no ha sabut estar al nivell d'altres països, Espanya inclosa. Japó té un sistema sanitari potent, però és privat i no estava preparat per una pandèmia.

S'han viscut situacions dramàtiques en les quals una persona en situació crítica per COVID-19 ha hagut de passar dues o tres hores a una ambulància perquè cap hospital podia o volia fer-se càrrec.

Tanmateix, els casos de COVID-19 al Japó han sigut molt menors que a Europa o Amèrica, gràcies al fet que la societat japonesa ha complit al peu de la lletra les mesures de seguretat i ha actuat amb moltíssima responsabilitat. A Tòquio, una ciutat de 14 milions d'habitants, els casos no han passat mai de 5.000 diaris, sent la mitjana de 1.000. Les morts no han pujat mai de 30 diàries sent la mitjana de 10. En cas de no ser per la societat japonesa, este país hi hauria sucumbit al virus per la falta de recursos sanitaris

Per sort, als últims mesos, les vacunes han ajudat moltíssim a reduir el problema, i els japonesos han tornat a poc a poc a la seua vida diària, mentre continuen respectant les mesures sanitàries.

07

Nadals al Japó amb Gonta, el meu gos.

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que has trobat més a faltar del poble?

Es troben a faltar moltes coses. Parlar en la teua llengua és difícil al Japó i acaba reduint-se a les converses per telèfon o WhatsApp. També es troba a faltar la calidesa de les abraçades o els besos (la societat japonesa evita el contacte per raons culturals) i converses acalorades amb els amics i família.

Per últim es troben a faltar les festes. Jo he sigut membre de la Comparsa de Jordians de Banyeres de Mariola des de xiquet i, per causes de distància, no he tingut l'oportunitat de participar des de fa més de cinc anys. L'any passat, per culpa del virus, vaig haver de prendre la difícil decisió d'esborrar-me com a fester, malgrat que espere que això canvie algun dia.

Un dels meus pensaments recurrents és que va haver-hi unes festes en les quals vaig desfilar com a fester per última vegada. No recorde quines festes eren, però en aquell moment no sabia que serien les últimes. Això m'omple de tristor i enyorança... i he de confessar que encara continue escoltant música de festes de Moros i Cristians quan viatge al metro de Tòquio o passetge amb el meu gos.

08

Paissatge de les afores de Tòquio

Hauràs trobat moltes dificultats pel que fa a l’idioma...

Vaig a trencar un altre mite. L'idioma japonés no és complicat. Ja sé que pot sonar a bogeria, però parlar-lo és molt senzill. La seua gramàtica és facilíssima i la pronunciació és molt pareguda a la del valencià o castellà. Molts dels estudiants internacionals que venen a la universitat l'aprenen i són capaços de parlar-lo amb un nivell bàsic en un parell de mesos. Com tot, cal tindre ganes i moltíssima paciència!

Ara bé, el que és difícil és escriure o llegir-lo. El japonés, com el xinés, utilitza caràcters per expressar paraules o idees. Per exemple, per poder llegir un periòdic, un ha de memoritzar com a mínim 3000 caràcters! He de confessar que jo encara no he arribat a eixe nombre, però no tinc cap problema en parlar i entendre'l.

I pel que fa al canvi de moneda de l’euro al ien?

Per als nascuts abans de l'any 2000, és prou senzill. El ien té quasi el mateix valor que tenien les pessetes. Així, 1.000 iens serien 1.000 pessetes.

La societat japonesa és una "societat cash". Malgrat que açò està canviant ràpidament, la majoria de la gent prefereix dur diners en metàl·lic a la butxaca i les targetes de crèdit no tenen tanta importància com a Europa o Amèrica. Si véns al Japó, és molt probable que molts restaurants o tendes no accepten targeta de crèdit i et demanen pagar en metàl·lic. Això ha de veure amb la increïble seguretat del país. Un pot caminar a qualsevol hora del dia amb 30.000 iens (30.000 pessetes o uns 180 €) a la butxaca sense gens de por!

Sé que m'estic anant per les branques, però la seguretat del Japó és tanta que és normal trobar objectes perduts a un costat del carrer amb una noteta dient "algú hi ha perdut açò!". Jo he perdut la cartera un parell de voltes i sempre ha aparegut, amb diners i tot! De nou, esta seguretat és gràcies al respecte que els japonesos tenen per tot.

Quines perspectives de futur tens allà?

De moment, crec que em quedaré per uns quants anys. M'agrada molt el meu treball i l'estabilitat que em proporciona. Tinc molts amics i gent que considere part de la meua família. Deixar tot el que he aconseguit a este país, ara mateix, seria tan difícil com ho va ser deixar la meua terra abans de vindre al Japó. A més, viure al Japó és molt senzill i (malgrat tifons, terratrèmols, tsunamis i altres desastres naturals recurrents) extremadament segur.

09

Un antic temple  al costat d’un dels gratacels de Tòquio

T’has plantejat tornar?

Clar que sí, i estic quasi convençut que tard o d'hora tornaré.

10

Vos espere per estes terres!

Vist 556 vegades
Inicieu sessió per enviar comentaris

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtindre dades i estadístiques de la navegació dels nostres usuaris i millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació ací.