Dijous, 31 Març 2022 20:30

Céline Camarassa: "Quan pense en el bon ambient i les sensacions en la SUMC m'ajuda a recordar els meus orígens amb la música" Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(7 Vots)

Anar-se'n lluny de casa i del seu poble i no saber ben bé què espera quan baixes de l'avió, en un altre país amb una llengua i forma de vida molt diferent a la nostra, sempre és complicat, més quan parlem d'una persona de curta edat, només 18 anys. És la història de la jove veïna de la Canyada Céline Camarassa Castelló (1998), a qui el seu camí en el món de la música professional la va portar a Detmond (Alemanya), el país considerat la cuna de la música clàssica. Amb ella recorrem els contrastos entre el cor d'Europa i els seus orígens al seu poble, amb especial record per a la Societat Unió Musical de la Canyada (SUMC), on recorda amb enyorança els seus primers passos en el món de la música i que l'han portada, gràcies al seu esforç i dedicació, a poder perseguir els seus somnis.

 

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Alemanya i quan de temps portes allà?

Tot va començar cap a l’any 2016. Amb la recerca d'un nou instrument per poder continuar la meua carrera musical, vaig topar en una Masterclass a Jaén amb el que va ser el meu professor durant els meus primers anys a Alemanya.

Va ser en aquell moment quan em va proposar anar a visitar-lo a Alemanya, i aprofitar per fer alguna classe amb ell. No vaig dubtar un segon i en maig del 2016, vaig volar amb el meu pare a Alemanya i després de la classe, el professor em va convidar a anar a estudiar amb ell.

Després d’alguns viatges més, i d’acabar els meus estudis, vaig decidir vindre a finals de l’any 2017.

Vaig viure 3 anys i mig a Trossingen, i des d’octubre de 2021 visc a Detmold, molt més al nord, on m’he mudat per a acabar els meus estudis.

01

02

Maig 2020, “Trossingen”

03

Març 2022, “Detmold”

Fou una decisió molt complicada?

Per una xiqueta de 18 anys, és una decisió que s’ha de meditar molt. Però no sols per a una mateixa, sinó sobretot per als pares. Anar a un país on no parlava l’idioma, a més de 1.600 km que em separaven de casa, i sense conèixer a ningú…, diguem que et fa dubtar molt al principi.

Però en el meu cas, la música pot amb tot. A més, pense que en la música és molt important connectar amb el mestre, i és exactament allò que em va passar amb el meu professor.

Un altre tema important, era la situació econòmica, ja que tot el món pensa que a Alemanya els costos de la vida són molt més alts. Exactament per aquest motiu, la decisió final no va ser fins que no em vaig presentar al programa de beques per espanyols que volen estudiar música a Alemanya. Vaig ser una dels 10  afortunats de tota Espanya en rebre la beca després d’anar a Madrid a tocar per al jurat, i la fundació Alexander von Humboldt es va encarregar de financiar els meus estudis.

04

Gener 2021, “una volta més neu, i més neu”

Quina és la teua situació a nivell laboral i social a Alemanya? Coneixies gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

Actualment, compagine la meua vida d’estudiant amb “bolos” en diferents orquestres, que m’ajuden a mantenir-me econòmicament.

En primer lloc, i sense haver d'anar molt lluny, tinc la primera valenciana ben propet, i es tracta de ma mare. A més, en la ciutat on estudie ara, Detmold, parle únicament valencià… ja que el meu grup d’amics són casualment tots valencians! No sé si serà solament al món musical, però la nostra regió és com ja sabem una de les regions més riques en músics, és per això que ja no em sorprén el fet de trobar-me algun valencià o valenciana en qualsevol orquestra en la que toque.

Òbviament, no sols tinc amics valencians, perquè una altra de les coses que més m’agrada d’Alemanya és la diversitat. He tingut l’oportunitat de fer amics de tots els racons del món, conéixer noves cultures, altres llengües, i altres pensaments.

05

Abril 2020, “amb ma mare de ruta per la Selva Negra”

T’has assegurat una plaça com a acadèmica a la Fundació Orquestra Simfònica Illes Balears, què pots dir-nos?

Estic molt feliç d'haver sigut seleccionada com a academista a l’Orquestra simfònica de les Illes Balears. Es tracta d’una oportunitat única, en la què, uns pocs afortunats, tenim l’oportunitat de tocar amb l’orquestra professional durant uns encontres a l’any. Després d’haver tocat el primer encontre, puc dir que he aprés moltíssim, i he tingut l’oportunitat de tocar la 6a simfonia de Mahler, en la què és inevitable que no se’t pose la pell de gallina. D’altra banda, la meua cosina Ariadna estudia allí, i és una altra oportunitat de poder visitar a la família.

06

Febrer 2022, “projecte amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears”

07

Febrer 2022, “amb la meua cosina després del concert”

Com definiries la vida a Alemanya? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna... en definitiva, com seria un dia en la vida de Céline?

Es podria dir, que he adaptat els meus horaris als horaris alemanys. De fet molts dels meus amics, em diuen per a “bromejar” que ja sóc “alemanya”. La cosa és, que quan estudies ací, has d’adaptar els teus horaris, perquè has d’anar a classe, assajos, etc. Per exemple, si tens classe a la 13h, has de dinar abans, perquè si no tens cap pausa, no arribaràs a casa fins a les 7:00 o 8:00 de la vesprada.

Una altra cosa, son les hores de llum. T’has d’alçar abans, i aprofitar totes les hores de llum que pots, ja que hi ha menys temps de llum que allà. Per tant, si t’alces abans, tens fam abans!

Menjar… bé, hem arribat a un dels punts més delicats… Els estudiants sobrevivim amb el que podem, però hi ha voltes que m’ho posen difícil.

I per últim, crec que la vida nocturna, és poca. No sé si es tracta que he viscut en dues ciutats xicotetes, però sent que per la nit la gent resta a casa. Pot ser també perquè fa massa fred, i amb el fred més val restar a casa. En el meu cercle d’amics, procurem quedar a casa, és l’oportunitat que tenim per a mostrar els nostres dots de cuiners, i cuinar-nos allò que més trobem a faltar. Sempre ixen les disputes, de qui cuina millor la paella, i les rialles estan sempre assegurades.

08

Gener 2022, “els nostres “concursos de fideuà/paella a Alemanya”

Quan els valencians parlem d’Alemanya ho fem d’un país fred, però avançat i europeu, la seua forta empresa automobilística, el mur de Berlín i la divisió que va originar, l’Oktober Fest o la seua rectitud en el treball molt ben remunerat i organitzat, són tòpics o és el que vius allà?

M’he creuat amb molts tòpics que tenim dels alemanys, alguns que he pogut corroborar i altres desmentir.

He de començar dient que no sóc una persona a qui li agraden els tòpics. Podem trobar tanta varietat de gent en el món que és absurd ficar a totes les persones d’una mateixa regió al mateix sac. No m’agrada que ho facen amb mi sense conèixer-me, aleshores intente no fer-ho amb altres persones.

He trobat tantes persones encantadores com he pogut trobar en qualsevol altra part del món.

Diria que sí es tracta d’un país avançat, acostumats a la diversitat de cultures i amb coses com reciclatge o medis de transport elèctrics, per exemple, molt més avançats. Adoren els cotxes? Absolutament sí, molts presumeixen de tenir els millors cotxes, però altra volta, no tots. L’Oktober Fest? Sí, podria dir que els encanta la cervesa, però a qui no li agrada la cervesa alemanya? L’organització en el treball, totalment, els horaris es compleixen al màxim, però també és veritat que hi ha també persones més impuntuals i desorganitzades (encara que ben poquetes) i moltes voltes l’administració també té els seus errors com en tots els llocs.

09

10

Novembre 2021, “Mercat de Nadal bevent vi calent i “currywurst” amb ma mare”

Has visitat altres llocs del país o ja hi haurà temps per això?

Uns dels avantatges que té ser músic, és el fet d’estar constantment viatjant. Ja siga per a fer proves d’orquestra, festivals o concert, he tingut l’oportunitat de viatjar moltíssim. Però òbviament, el món és molt gran, i per tant encara falten tantíssims nous llocs per visitar.

11

Juny 2021, “proves és sinònim de visita a Berlín”

12

Juliol 2020, “concerts a Konstanz”

Les migracions han conformat el món de hui en dia i han sigut una constant al llarg de tota la Història de la Humanitat. Penses que eixa visió populista d’eixir de la Unió europea per “solucionar tots els problemes” puga portar xenofòbia cap a qui busca allà oportunitats?

La veritat és que com a espanyola i músic, mai he rebut cap tipus de discriminació. Tot el contrari, la gent s’alegra i fins i tot moltes vegades et pregunten encara més coses sobre tu. Jo crec que, de nou en el meu àmbit, tenen molt assumit que a Alemanya es troben moltes de les millors orquestres del món, i és per això que no els importa que la gent emigre per entrar a les seues orquestres, ja que al final entraran a les orquestres sols els millors, i això farà pujar el nivell encara més.

13

Juliol 2020, “de ruta per la reserva natural Wutachschlucht”

Com està vivint-se allà l’actual situació sanitària?

La veritat és que la cosa difícil no va ser allí, sinó arribar fins a allí quan va començar tot. Jo vivia encara a Trossingen, un poble d'uns 13.000 habitants situat molt propet de la selva negra, i vaig haver de viatjar fins a Madrid desde la Canyada per a poder prendre un vol fins a Alemanya.

Quan vaig arribar, tot el món no podia eixir de casa per Espanya, però a Trossingen podies eixir a passejar o fer esport. Jo vivia just al costat del bosc, on no trobes a ningú, ja que és enorme. No va ser un problema l'eixir de casa, però òbviament estava tot tancat i també teníem “toc de queda” per les nits, però crec que una cosa positiva, és que no tenia televisió, cosa que em va permetre “desconnectar” un poquet.

Crec que van saber controlar la situació prou, ja que des d’un principi, tota la gent resident, tenia dret a tests gratuïts en farmàcies i centres de tests. També les vacunes van ser, baix el meu punt de vista, prou ràpides. Tot i això, crec que deixaria parlar a una persona experta en aquest àmbit, abans de dir alguna cosa sense cap trellat.

14

Abril 2020, “el cel del confinament”

La que podem denominar com Era Merkel ha acabat per donar lloc a una coalició d’esquerres amb social-demòcrates i ecologistes, i d’altra banda en el costat conservador el Partit Liberal, trobes algun canvi en la gent d’a peu o comentaris?

La veritat és que no he trobat cap diferència en la gent d'a peu, l'únic és que al final del govern de Merkel va coincidir amb la crisi del coronavirus i la gent estava molesta pel tancament de negocis i restriccions, que va suposar una minva en les economies familiars. I s’escoltaven comentaris de que volien que la “Kanzlerin” deixara ja el poder. Però novament, deixaria parlar a una persona experta en aquest àmbit.

Podem dir que hi ha un èxode de gent jove formada que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací, com valores este fenomen?

Es tracta d’un fet obvi, i que de fet confirme, ja que vages on vages,  Alemanya és un refugi de gent jove en busca d’altres oportunitats. Quan parles amb la gent, pots trobar naturalment molts tipus de persones; els que volen restar ací, els que volen tornar a casa, i els que no sabem on acabarem. El que sí està clar, és que ací, i ara em referisc a termes musicals, hi ha moltes oportunitats de fer pràctiques, a banda de tantes altres oportunitats de treball. Això no significa que a la volta intentem tornar cap a casa, és per això que quan hi han proves per allà, allà estem tots!

14

16

17

Febrer 2021, “Trossingen”

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que més trobes a faltar del poble?

Una de les coses de les quals presumisc del meu poble quan estic fora, és la vida i el moviment. Al meu parèixer, malgrat ser un poble de tan sols uns 1.200 habitants, té un moviment constant, ja que sempre hi han activitats de qualsevol tipus que t’ajuden a involucrar-te amb la gent del poble. Tant les festes d’hivern com les d’estiu, són un exemple de les coses que en falten, tantes voltes no puc vindre perquè tinc classes.

I què em dieu en estiu? Jo trobe a faltar trobar a tot el món pillant la “fresca”, als xiquets jugant pel carrer, o anar passejant i poder parar-te en qualsevol raconet a parlar amb coneguts del poble.

No podia faltar nomenar en una entrevista meua, la SUMC [la Societat Unió Musical de la Canyada]… trobe a faltar el bon ambient i les sensacions de disfrutar plenament de fer música envoltada de gent que segurament senta el mateix que jo. A més, ells també són els encarregats en fer cada acte encara més màgic, i a ajudar-me a recordar els meus orígens amb la música. Sempre és un plaer presumir de banda allà on vaig.

Crec que la història es repeteix amb cada persona i vages al raconet de món on vages, però crec que es mereix ser nomenat tot el que trobe en falta els menjars de m’auela, un altra cosa que sols pots trobar al poble i que te n’adones només posar un peu fora de casa de com la trobes a faltar.

18

Juliol 2021, “Schnitzel”

Sempre tenim en ment que l’alemany és difícil, has trobat moltes dificultats pel que fa a l’idioma?

Vaig arribar amb un nivell d’alemany amb el qual sols podia dir hola, adéu, i poc més. A més, el meu nivell d’anglés era exactament aquell que té una persona després de l’institut.

Una altra de les coses positives d'Alemanya són els cursos d’alemany. Com ja he dit abans, Alemanya està plena d’estrangers, és per això que hi ha molta oferta de cursos d’alemany que estan molt bé. En el meu cas, per a poder entrar a la universitat, necessitava un B1 sols per fer les proves d'accés. El que vaig fer és iniciar un curs de B1 de dilluns a divendres quatre hores al dia. Al principi va ser dur, perquè totes les classes eren únicament en alemany, però va ser així com va arribar un dia, que el meu cervell ja no es va preguntar en quin idioma estava parlant o escoltant, sinó que va canviar automàticament l’anglés per l’alemany sense adonar-me’n.

Va passar eixe curs exprés de 6 mesos, i després tenia un any de temps per obtenir el B2. Amb tanta classe a la universitat, no tenia el temps per fer un altre curs d’alemany, però crec que la millor forma d'aprendre una llengua, és parlar-la. No va ser cap problema, ja que vaig fer molts amics amb els quals podia practicar a diari, I a més tenia totes les meues classes teòriques i de fagot en alemany, així que no n’hi havia un dia que no el practicara.

Tenia la sensació al principi que per tindre una conversa bàsica no hi havia cap problema, però que per fer una amistat íntima amb una persona era difícil, ja que no podia expresar-me 100% com jo volia. Actualment sent que amb el temps i parlant la llengua a diari ja puc establir amistats molt més íntimes… encara que a vegades quan estem en grup em considere molt més callada que si em trobe amb gent que parla la meua llengua.

19

20

Febrer 2022, “viatge a esquiar amb la meua classe de fagot”

Hi ha molta diferència pel que fa als preus, més quan ací fa mesos que la inflació ha pujat a un ritme molt alt?

Al meu parèixer els salaris són més alts, però al mateix temps es paguen moltíssims més impostos que acaben fent que siguen més o menys iguals. També has de tenir segur mèdic, i és un altra cosa que s’ha de restar al teu salari mensual. Pel que fa a preus, hi han coses que costen igual o menys, com per exemple la llum, i coses que costen un poquet més, com per exemple el menjar, restaurants o la gasolina.

En resum, jo diria que els preus estan equiparats als salaris, aleshores al final seria més o menys el mateix.

21

22

Juny 2020, “al Titisee”

Quines perspectives de futur tens allà?

Seria un somni poder treballar en una de les orquestres amb més prestigi del món, però això mateix és un somni que tenim pràcticament tots els estudiants que venim a la cuna de la música clàssica. 

La meua perspectiva de futur a curt termini seria tindre l’oportunitat de ser academista o practicant en alguna orquestra alemanya. Simplement crec que podria ajudar-me a decidir si es tracta del treball que m’agradaria fer en la vida.

Pot ser que des d’una visió exterior, el fet de poder tocar en orquestra és una de les millors coses del món, però és veritat que dins de totes aquestes orquestres de prestigi, hi ha molta pressió social i individual, ja que el treball ací funciona que si falles, pots fins i tot perdre el treball. El fet de poder tocar totes les setmanes amb una orquestra, crec que podria ajudar-me a veure, quin tipus de pressió em faria a mi mateixa, no és el mateix fer algun “bolo” de tant en tant, que treballar totes les setmanes amb una orquestra.

Òbviament es tracta d’un somni, perquè hi han moltíssimes acadèmies i pràctiques més que per exemple a Espanya, però és veritat que hi ha moltíssima més competència i gent lluitant pel mateix.

23

Febrer 2021, “concerts sense públic, però que arribaven fins a la Canyada”

La teua estància alemanya té data de caducitat?

I arriba la pregunta més esperada, la qual ni jo mateixa puc respondre amb seguretat. Avui en dia, estic molt contenta a Alemanya, m’agrada, em trobe bé, i sent que estic rodejada i tinc l’oportunitat de sentir orquestres increïbles, de les millors del món. M’encantaria tornar a casa, igual que m’encantaria viure i conèixer tantes altres parts del món. Per ara, crec que he d’aprofitar al màxim l’oportunitat que la vida m’ha concedit, i sense pressa, però sense pausa, anar recorrent el meu camí sense por a corregir o seguir endavant.

Vist 409 vegades
Inicieu sessió per enviar comentaris

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtindre dades i estadístiques de la navegació dels nostres usuaris i millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació ací.