• Inici
  • El Camp de Mirra
  • Estudiant fora
  • Àngels Castelló: "El nostre poble és on tenim les arrels, i si bé créixer és necessari, desarrelar-se no hauria de ser la conseqüència"

Àngels Castelló: "El nostre poble és on tenim les arrels, i si bé créixer és necessari, desarrelar-se no hauria de ser la conseqüència"

| Eduard Garcia Molina | Estudiant fora

En esta primera entrega d'Estudiant fora des del Camp de Mirra ens acostem a Barcelona per conéixer el dia a dia de la jove veïna campuda Àngels Castelló Martínez, qui cursa tercer d'Estudis Literaris. Ens conta què és allò que li ha costat més d'adaptar-se a una gran ciutat com Barcelona, o què és allò que troba a faltar del seu poble, així com quines són les seues perspectives de futur en veu de molts joves. No és la primera vegada que des de La Vall Digital entrevistem a Àngels, ja que en juliol de 2018 ens vam acostar a través de la seua afició per l'escriptura i la lectura: Mireu l'entrevista en vídeo.

Què estàs estudiant? I què va ser allò que et va portar a decidir-te per la teua carrera?

Faig Estudis Literaris, una carrera que vaig triar només en llegir-ne el nom.

Buscava alguna cosa relacionada amb la literatura, no volia fer una filologia sinó tenir un abast el més universal possible a nivell teòric i sobretot conéixer moltes obres diferents.

04

Per què vas triar Barcelona per fer la carrera universitària? Quina ciutat era la teua segona opció?

El pla d’estudis m’agradava molt; el vaig comparar amb el que tenien a Madrid i a Granada (Literatures comparades i Literatura general i comparada), que eren els tres únics llocs on podia cursar aquesta carrera.

A més, a Barcelona podia estudiar en la meua llengua i, sobretot, sabia que seguiria escrivint-la, fet que, en el meu cas, és molt important. Ací hi ha un gran col·lectiu lector i escriptor.

05

Penses que és una opció habitual entre les i els estudiants?

El més habitual és triar algun lloc que es trobe un poc més a prop; en el meu cas no tenia una altra opció. Tot i així, crec que l’experiència d’allunyar-se és molt positiva. Jo, si haguera pogut estudiar a València o a Alacant, per exemple, crec que hauria preferit buscar alguna altra ciutat que em fora més desconeguda i on, sobretot, poguera notar un canvi.

09

Com definiries la vida a Barcelona, la ciutat on estudies?

Molt activa. Quan estic ací sent que tinc temps a tot. A més de la universitat faig un curs de novel·la, estudie basc i escric en un bloc: isc de casa pel matí i no arribe fins a la nit. He aprés a organitzar-me moltíssim i a treure profit de cada segon del dia. He descobert que tinc molta més energia de la que m’imaginava.

D’alguna manera, és inevitable contagiar-se del ritme al qual circula tot: la gent, el metro, els cotxes... Sembla que tothom té sempre clar on va i que sempre arriba tard.

11

La teua vida d’estudiant és tal com la imaginaves?

No tenia cap expectativa. L’únic que m’esperava eren moltes hores de biblioteca, estrés i totes aquelles coses que et diuen. Però la vida d’estudiant és molt més que estudiar.

Una de les coses que no m’esperava gens era que m’enriquiria tant. No és només el fet d’estar fora de casa sinó conéixer tantes realitats, muntar-te la teua pròpia vida, descobrir quines coses t’agraden. T’ajuda a conèixer-te a tu mateixa i, alhora, et genera més i més dubtes.

Pel que fa als estudis, des del principi vaig tenir la sensació de fer classes més denses, de tenir més exigència i, sobretot, d’haver de saber moltes coses. La meua llista de lectures pendents ha augmentat moltíssim perquè en cada classe fan referència a algun llibre que ja hauries d’haver llegit.

01

Quins avantatges i desavantatges vas trobar a l’estudiar lluny de casa?

T’adones de totes les coses que no es fan soles i d’aquelles que s’han de fer cada dia. Depens de tu i això està molt bé, encara que hi ha dies en què et torna el “desig carmanyola” i voldries tenir algunes comoditats que només estan a casa.

Però crec que quasi tot han sigut avantatges. De sobte, tens molta llibertat. T’organitzes com tu vols i comences a descobrir coses del món i de tu mateixa. També hi ha un “començar de zero” i crec que és una oportunitat que tothom hauria de tenir: ningú no coneix el context de la teua vida ni tu tens referències de cap persona.

02

Dista molta la vida que fas a la capital catalana de la que feies al teu poble?

Són antònimes. Al principi fa por perquè sembla impossible d’entendre com funciona el transport públic, no perdre’s entre tants carrers (m’he perdut moltes vegades), ser responsable. M’esperava que em costaria molt més adaptar-me, però vaig entrar en la nova dinàmica de manera molt intuïtiva. Les primeres setmanes recorde que em sentia molt més cansada, em saturava l’efecte ciutat.

Un canvi molt important també és a nivell domèstic. El fet de no viure amb la família condiciona el teu dia a dia. En casa hi ha una espècie d’estabilitat molt marcada que desapareix quan t’allunyes. No ho sabria descriure, però, per exemple, hi ha unes normes no escrites sobre quina és l’hora d’anar a dormir, quins plats no es cuinen per a sopar, com es guarden els gots. He canviat els hàbits, crec que forma part de l’adaptació.

06

Has visitat altres zones de Catalunya?

Tinc més visites pendents que visites que he fet, ja que durant els períodes de vacances estic al poble i durant el curs no faig molts viatges. Va haver una excursió que em va agradar molt: amb els amics vam pujar a la Mola, una muntanya des d’on hi ha unes vistes precioses.

07

Penses que l’actual situació per la crisi sanitària estiga llastrant un poc la teua experiència?

Ara mateix no la tinc tant, eixa sensació, però l’any passat, per exemple, vaig estar tot un curs fent classe virtual a casa. És tot un any que considere que m’han llevat i en el qual podria haver fet moltíssimes coses. Aquest curs, per sort, hem tornat a les aules i, dins del que cap, hi ha una certa normalitat; puc anar a biblioteques, quedar amb els amics o eixir alguna nit.

08

Com penses que puga afectar l’actual crisi a la gent jove que esteu cursant una carrera, un màster, que està afrontant una selectivitat...? i a l’hora de trobar oportunitats laborals?

Crec que cada vegada és més difícil trobar un lloc en el món. Entre els estudiants solem fer bromes de no trobarem feina, plantarem un hort, muntarem un negoci... I és perquè mai no hi ha suficient ni amb una carrera, ni amb una nota, ni tan sols amb una feina. Oportunitats laborals hi ha, però no garanteixen l’estabilitat, de la mateixa manera que els estudis tampoc no asseguren el futur. Hi ha un cert pessimisme de cara als estudis perquè sembla que res del que faces serà profitós.

10

Podem dir que hi ha un èxode de gent jove formada que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací, com valores este fenomen?

Tinc pensaments contradictoris. D’una banda, és increïble el fet que haguem assumit que ens hem d’allunyar de casa per tal de poder evolucionar. Al cap i a la fi, el nostre poble és on tenim les arrels, i si bé créixer és necessari, desarrelar-se no hauria de ser la conseqüència. És evident que ens afecta la manca de recursos culturals o acadèmics.

D’altra banda, hi ha una part del desenvolupament personal que consisteix en això, en buscar més enllà eines per resoldre les nostres inquietuds. Estiguem on estiguem, en algun moment trobarem limitacions.

Considere que el problema està en què és gairebé una obligació.

Et veus en un futur laboral lluny del teu poble o fins i tot lluny de l’Estat espanyol?

Ara mateix no m’imagine tornar al poble, seria com tornar enrere. No sé on estaré, però sé que el fet d’anar-me’n del poble m’ha fet sentir molt bé i que la idea de seguir explorant el món m’atreu molt.

Recomanaries Barcelona per fer la carrera i viure esta experiència?

Ho recomane molt. És una ciutat molt gran, preciosa, on pots trobar molta diversitat, molta gent, molta cultura i moltes oportunitats per a desenvolupar-te. És un lloc on sempre hi ha coses per explorar. Sí que és cert que el ritme de vida és frenètic i que a molta gent li produeix estrés, però  en el meu cas m’ajuda a estar activa.

11

Com veus el teu futur laboral quan acabes?

Crec que és una cosa molt incerta i, tal i com em trobe ara, no m’imagine assentant-me en un lloc. Sí que pense en com em fa de feliç entrar a una llibreria o a una biblioteca, són espais en els quals em trobaria molt a gust, crec. El que sé segur és que no deixaré mai d’escriure.

03

Respon breument en relació a la teua vida d’estudiant a Barcelona:

Un menjar: Castanyes

Una beguda: Els mojitos que prepara la meua companya de pis

Una festa: Sant Jordi

La pitjor matèria (en els estudis): Introducció a la literatura comparada

Un lloc: Cementeri de Montjuic

L'article té 281 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).