UNA VIDA MENYS, Pablo Alcaraz

Aquell xiquet d'apenes divuit mesos ja va véncer la mort. Un desmai de cinc minuts sense explicació mèdica aparent, cap signe de respiració, cap batec del cor, cap manera de poder contar com aquell petit li va escopir al rostre a aquella que se'l volia emportar. Una resurrecció miraculosa amb la mateixa incoherència que l'esvaniment...

- Mare, tinc por! - és l'únic que hi va poder eixir per la meua petita boca mentre corria agafada de la seua mà. Érem enmig d'una multitud que també corria. Però, quan dic córrer no em referisc a eixe córrer a què hi estem acostumats. No! Era un córrer de fugida, cap a enlloc, sense rumb... Mare i filla volíem deixar enrere els perills, les inseguretats, la por; fins i tot, la nostra llar. Amb el propòsit de desfer-nos de tot allò que ens havia envoltat aquests últims anys, la nostra pròpia vida, on ja no hi pertanyíem.

El dimecres 1 d’octubre alguns alumnes de l’IES Biar, vam eixir amb bicicleta a la finca de Martin, situada en direcció a la Canyada. Vam arribar a les 12:30 i seguidament ens va donar una xarrada en anglés sobre el seu projecte d’hort ecològic.

El final sempre és un bon moment per mirar enrere. I només quan et gires és quan eres conscient del temps que ha passat i et preguntes com. Jo no ho sé tampoc. El cas és que sí, han passat molts anys des que tot va començar. I per això mateix és que cal fer referència al lloc que ha acollit tants i tants moments.

L’home de gris jeia tranquil en la seua butaca, aquella butaca que ja s’havia dit un milió de voltes que calia canviar, però, que després de setze anys ocupant el mateix racó, ja era tant part d’ell com la seua pròpia casa. Potser no ho feia perquè aquella pell gastada i descolorida, que seguia fent el seu treball a dures penes li recordava a ell mateix, desgastat per un treball monòton que justament havia abandonat el dia anterior.

Treballe com a assassina. Ho he anat aprenent de mon pare des que tenia set anys. La meua primera víctima va ser ma mare i, des d’aleshores, la meua carrera com a assassina ha anat creixent en èxits. Tot li ho he d’agrair al meu progenitor. Ell em va instruir a l’hora de fer servir un ganivet, de trobar el punt de pressió exacte per estrangular una persona i d’apuntar amb una pistola. 

JSN Epic is designed by JoomlaShine.com