Entra Blai i s’asseu al meu costat. Em mira i veig als seus ulls tot el que sent per mi: la llàstima, la compassió, el respecte, l’amor. I em pregunta trist si estic amb els morts o són ells els que hi són amb mi. I encara que el vull més que mai no puc evitar recordar la Berta. Torna tot a la meua ment com un record abstracte que em fa tremolar.

L’home de gris jeia tranquil en la seua butaca, aquella butaca que ja s’havia dit un milió de voltes que calia canviar, però, que després de setze anys ocupant el mateix racó, ja era tant part d’ell com la seua pròpia casa. Potser no ho feia perquè aquella pell gastada i descolorida, que seguia fent el seu treball a dures penes li recordava a ell mateix, desgastat per un treball monòton que justament havia abandonat el dia anterior.

La teoria del caos explica que el resultat de quelcom depén de distintes variables i que és impossible de predir. Es podria dir, que en aquest cas, el caos és el que nosaltres vam provocar en uns mesos indefinits, les variables som tu i jo i el resultat, és l’odi o la indiferència que ens tenim mútuament. En definitiva, ens hem convertit en un tòpic molt conegut: de l’amor a l’odi només hi ha un pas.

[IES Digital] "Vida", per Borja Richart

Recull de relats breus «Ser de segon de Bat».

JSN Epic is designed by JoomlaShine.com