El passat dia 18 de desembre l'alumnat que havia de fer Classe d'Educació Física amb Enric Morató es va emportar una sorpresa. Eixe dia posarien en pràctica una nova modalitat esportiva apareguda als països escandinaus. “Esquí de fons!”, van pensar alguns! “Patinatge de velocitat!”, digueren uns altres. “Quina bogeria, només pot ser Cúrling en les pistes esportives!” “Jajajaja” -digué Enric … I amb la sorpresa de totes i tots començà a repartir bosses de plàstic.

Entra Blai i s’asseu al meu costat. Em mira i veig als seus ulls tot el que sent per mi: la llàstima, la compassió, el respecte, l’amor. I em pregunta trist si estic amb els morts o són ells els que hi són amb mi. I encara que el vull més que mai no puc evitar recordar la Berta. Torna tot a la meua ment com un record abstracte que em fa tremolar.

El passat divendres 2 de novembre, els alumnes de batxillerat de Biologia i Ciències de la Terra i Mediambientals (CTM), junt amb l’alumnat d’FPB vam visitar el parc natural del Carrascar de la Font Roja. Ens acompanyaren: Joan Antoni Cerdà, professor de Biologia i CTM i els professors de FPB d’Aprofitaments Forestals, Inés Amorós i Pepe Olivares.

És una nit freda i obscura. Hi va sola caminant pels carrers estrets de la ciutat, amb lleugeresa sense aturar-s'hi ni un segon. Una olor pertorbadora es clava dins de les seues fosses nasals recorrent-li tot el cos, olor peculiar, olor putrefacta, que li recorda quan era al treball de son pare i sospitava que alguna cosa no anava bé. En girar el carrer, s'acosta al contenidor de brossa per tirar un mocador i l'olor s'intensifica, fins a produir-li una sensació de mareig. Una vegada hi deposita el paper, queda gelada en veure-hi prop un cos sense vida. Tenia el coll degollat, una concepció bipartida que separava, per tant, cap i cos, l'expressió facial demostrava una mescla d'angoixa i por amb un cos ple de morats i talls. La sang gotejava pel contenidor caent amb direccionalitat a la vorera i acabant el seu recorregut a la calçada on s'estava formant una bassa. Dedueix que el cos duia allà un parell de dies a causa de la forta olor, en acostar-s'hi més, un calfred li recorre tot el cos, deixant-la sense respiració.