El canyut a qui va dirigir Joan Fuster la seua última carta

| Eduard Garcia Molina | Actualitat

Joan Fuster al mural de Toni Espinar al Passeig de Batà de Muro (el Comtat)

El passat diumenge 19 de juny el diari Levante-EMV va recollir en les seues pàgines centrals un reportatge amb motiu de la commemoració dels trenta anys de la mort de l’escriptor i assagista valencià Joan Fuster i Ortells (1922-1992), sota el títol “L’últim Fuster”.

Si bé és cert que un dels articles té com a protagonista la nostra Vall i més concretament la població de la Canyada, en un article signat per l’historiador valencià i professor Antoni Furió, qui segons les seues indagacions en l’ampli arxiu de cartes de Joan Fuster hi hauria l’última -coneguda- que hauria redactat l’escriptor. Eixa carta hauria anat dirigida al veí de la Canyada Eusebi Molina i Molina (1951-2000), Molina va ser professor d’institut de valencià durant pràcticament tota la seua vida laboral, i entre els anys 1991 i 1992, quan Molina comptava 40 anys d’edat, li fa tres cartes a Joan Fuster expressant-li el seu suport per la gran defensa de la llengua i cultura dels valencians que feia el de Sueca, qui és especialment conegut per l’obra cabdal “Nosaltres els valencians” (1962).

192

Eusebi Molina i Molina (2020)

Tot i l’extensa correspondència de Fuster (hi ha catalogades més de 21.000 cartes) l’escriptor troba rellevants les cartes enviades per Eusebi Molina i en respon una de les tres. El 6 de juny de 1992, el de Sueca escriu la seua -possiblement- última carta. L’escriu a mà i no fa còpia, l’original es conserva a l’arxiu, segurament no va arribar a enviar-la, i el destinatari mai la va rebre. Fuster va morir quinze dies després, el 21 de juny del 1992.

A l’article del diari[1], el professor Furió ens desvetlla el contingut de la carta; “No tinc temps, ni ganes, ni salut per suportar una correspondència normal, i la majoria de les cartes que rep es queden sense contestar” -escriu Fuster; i continua: “La de vosté, però, mereixia una particular atenció”. La missiva és breu i acaba dient-li, “... En tot cas sàpia que moltes de les nostres preocupacions són coincidents, i que les esperances ho seran. Confiem-hi. Un bon record”.

193

Eusebi amb el seu nebot Eduard Garcia Molina (2017)

Fuster havia rebut tres cartes d’ell -se’n conserven dues- i li contestà després de rebre la darrera de les tres. A aquesta, escrita el 13 d’abril del 92, el remitent, Eusebi Molina, li escriu: “... també puc dir que sóc un fill, potser una mica tardà, de Nosaltres els valencians, que jo llegia molt emocionalment ací al poblet...”. “ ... Sou un intel·lectual, un home de cultura, i no pas cap activista polític ni dirigent de “masses”. Per tant, ja està bé de demanar la lluna en un cove i intentar que feu un paper que no és el vostre ...”. I acaba la carta: “... Vull que sàpia que, d’una manera positiva i real, els seus escrits i les seues opinions ens valen a alguns, a mi de ben segur ... Adéu, sort, i avant”.

[1] L’última carta (coneguda) de Fuster …” Selecció, edició i notes: Antoni Furió.

L'article té 211 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).