Loida Ballester: "Espere abans de dos anys tornar al meu poble, però Déu dirà"

| Eduard Garcia Molina | Canyuts i canyudes pel món

Agost 2019. Un raconet al costat de casa a la plaça de Santa Ana, Durango

En setembre de 2015, la nostra nova protagonista del nostre espai "Canyuts i canyudes pel món", Loida Ballester Hernández, va decidir deixar la seua localitat natal per anar-se'n a Bilbao. Ens acostem al seu dia a dia a la capital biscaina, a quins van ser els motius que la van portar fa set anys a deixar la Canyada o a les seues perspectives de futur des de més de 700 kilòmetres del seu poble.

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Bilbao i quan de temps portes allà?

Sona molt típic, pero el motiu va ser l'amor. Deu ser alguna cosa familiar. Vaig vindre a setembre de 2015, així que fa 7 anys.

03

24.12.2021. Nadals Pandèmics, a casa a Bilbao els dos a soles

Fou una decisió molt complicada?

Ho fou, sí! Però ja saps que l'amor mou muntanyes, com la fe. Hahaha.

11

Febrer 2020, als peus del pont Frank Gehry (Bilbao)

Coneixies gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

Sí, quan em vaig traslladar ja portava un any fent visites periòdiques i ja havia fet amistats. També sabia on anava a treballar i on anava a viure. Tot açò ho va fer un poc menys "traumàtic".

08

Juliol 2018. Vistes del Parc Natural d'Urkiola des de Neberondo (La nevera), Durango

Pel que fa a si conec valencians ací, de tant en tant em trobe alguns, i l'any passat vaig conèixer una xica d'Onil... (O d'Ibi? Ara no estic segura) i hem fet una bona amistat.

Arribar a un lloc nou no deu ser fàcil, més quan has de buscar-te la vida, treballar en algun lloc, etc... com recordes els teus inicis?

Al principi, la novetat et fa mirar-ho tot amb curiositat i il·lusió. Aconseguir el primer treball no fou difícil, perquè ja venia recomanada. Vaig arribar dijous, passar entrevista el divendres i començar a treballar el següent dilluns. Però tenia la sensació d'estar a un altre país. Ací l'euskera va per davant del castellà. Vas pel carrer i les senyals, els rètols... Primer en euskera i els més complets després en castellà, en menudet. Hahaha. Pero no hi ha problema per a parlar en castellà. De fet, moltíssima gent nativa no sap parlar ni entén l'euskera. També se'm feia difícil l'hivern, és massa llarg, quasi no ix el ☀️, i encara no m'acostume. Però hi ha tanta vegetació que val la pena la pluja.

 07

Setembre 2017. Eixida amb unes amigues de l'església al museu marítim de Deusto

Has treballat en diverses coses des que vas arribar a Euskadi, veritat?

Sí. Vaig començar d'acompanyant d'una dona major, però quan va començar a necessitar una interna vaig preferir buscar altra cosa i vaig començar a una cadena de supermercats d'ací i després a una gasolinera on estava molt bé. Després vaig caure malalta i toca reinventar-se, i estic en eixe procés.

10

Febrer 2020. Quedada amb antics companys de treball (Bilbao)

Com definiries la vida a Bilbao? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna... en definitiva, com seria un dia en la vida de Loida a Bilbao?

Dos coses em van resultar molt curioses: una, que encara plovent i morts de fred ací els encanta seure a les terrasses dels bars; i l'altra, que sopen molt prompte. Conec gent que està ja sopant a les set de la vesprada. No sé si és que a ma casa sopàvem massa tard, a les nou de la nit, què et sembla?

04

Març 2016. Un parc a Zarautz (Guipúscoa)

Pel demés, la vida és igual: matines, vas a treballar, i si no tens horari partit, la resta del dia la dediques a la vida, la família, la casa, compres, amics, compromisos... Però he de dir que ací es prenen prou seriosament els terminis i la puntualitat. Són prou formals.

14

Juny de 2022. Amb les meues amigues a un taller d'"scrapbooking", el que més ens agrada fer juntes i a soles (Bilbao)

Al temps lliure, si fa bo, tot el món busca passar el dia a l'aire lliure, perquè sobretot a l'hivern és com trobar un tresor. Ací hi ha molta muntanya en llocs per a barbacoes, i platges precioses per a passejar. També el govern basc promou molt l'esport i la cultura en la infància i la joventut. Hi ha activitats a l'aire lliure tot l'any i museus molt econòmics. A mi m'agrada molt anar d'excursió a conéixer poblets, encara que ara estic prou limitada, per la meua lesió vestibular.

05

Agost 2016. Platja de Deba, Guipúscoa

I bé, no he de parlar dels famosos pintxos, no? No cal! Hahaha. Ací s' han inventat el "pintxopote". Els dijous per la nit vas a un bar, demanes una beguda i et regalen un pintxo. Beguda, pintxo ací, beguda pintxo allà, i així molts fan la nit.

06

Octubre 2017. A l'església amb els meus alumnes d'escola bíblica (Durango)

Per circumstàncies econòmiques, en el passat, amples capes socials havien d’anar a les ciutats per poder millorar les seues condicions de vida. En l’actualitat sembla que molta gent torna als pobles des de fa dècades, però penses que les ciutats continuen oferint estes oportunitats i que la qualitat de vida puga ser millor a una ciutat que a un poble com el nostre?

Pense que és qüestió de prioritats i de les etapes de la vida. A un poble com La Canyada pense que sí falten coses. Per exemple, m 'han dit que ja no hi ha autobús tots els dies com abans de vindre jo al País Basc. Em sembla un retrocés. Els pobles menuts hauríem de tindre facilitats de transport diari als pobles colindants més grans. Però també pense a pesar de que algunes coses són un poc més complicades, és qüestió de planificació, i es pot tindre la qualitat de vida que un vulga depenent d'això i de les prioritats. Per exemple, quan vaig arribar ací vaig viure a un poble mes xicotet que Villena i ens eixien més oportunitats de treball de les que estem tenint ací, a Bilbao capital. Perquè el bo que té un lloc més menut és també un ambient més familiar i solidari. Porte tres anys al pis on visc ara i encara no conec als veïns de l'edifici. La gent va més a la seua i és més difícil fer un cercle d'amistats.

 13

Agost 2021. Al Pont de Biskaia, pont penjant de Portugalete

Quan els valencians parlem d’Euskadi ho fem d’un país fred, però avançat i europeu, ens ve al cap els seus camps verds, l’Atheltic de Bilbao, la platja de la Concha de Donostia o el conflicte polític que tantes dècades s’ha arrossegat, també una gent generosa i amable, o la seua gastronomia, els pintxos i els “chacolís”, són tòpics o és el que vius allà?

Tots els tòpics tenen part de realitat... Però en este cas tot el que has dit és tal qual. Ara, fins i tot jo m'emocione al veure San Mamés [l'estadi de l'Athletic Club de Bilbao] il·luminat hahaha. A més, la gastronomia d'ací té la fama que mereix. Hi ha moltes escoles gastronòmiques i és tota una cultura que ací es prenen molt seriosament.

12

Gener 2021. Pont de Calatrava des del pont de l'ajuntament de Bilbao. L'oratge típic de tot l'any

01

Octubre 2015. Pòrtic de l'eglésia d'Abadiño (Biscaia)

Podem dir que hi ha un èxode de gent jove formada que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací, com valores este fenomen?

Això ho he vist tant al País Basc com a la nostre estimada terra. Em produeix tristesa, que tenint un país tan meravellós i complet com és el nostre la gent jove necessite buscar oportunitats fora. És la gent que pot fer prosperar el nostre país i se'n va fora perquè independitzar-se i el futur es fan costera amunt... Una pena. Espere que açò vaja millorant.

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que més trobes a faltar del poble?

Trobe a faltar la familiaritat del poble, el parlar tots els dies la nostra llengua (sembla una ximplesa, però és increïble que la llengua és una de les coses que més et fa sentir a casa o lluny de casa), el sol a l' hivern, eixir al carrer i conéixer la gent i sentir-me segura quan vaig soles pel carrer. Crec que sóc molt de poble, però no em fa vergonya.

02

Primers Nadals lluny de la família, de passeig per Bilbao (2015)

Quines perspectives de futur tens allà?

Tornar-me'n. En seguideta que puga. Amb la pandèmia se m'ha fet molt difícil estar tan lluny de la família. Sóc molt familiar. Sempre vaig pensar que viuria ací una temporadeta i ja trobe que la temporadeta se m'ha allargat massa.

09

Octubre 2018. Eixida de l'hospital després de l'operació que em va canviar la vida, amb les meues infermeres (Galdakao)

15

Octubre de 2022. Pont de cristall o Pont de Calatrava al fons (Bilbao)

La teua estància a Euskadi té data de caducitat entenem en eixe cas...

Sí, sí, la té. No la conec però la té hahaha. Espere que siga abans de dos anys. Però Déu dirà.

L'article té 259 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).