• Inici
  • La Vall
  • IES Digital
  • Mauro Conca: "Em quede amb l'orgull d'ensenyar-li el teu poble a una persona estrangera, els nostres menjars típics o expressions en valencià"

Mauro Conca: "Em quede amb l'orgull d'ensenyar-li el teu poble a una persona estrangera, els nostres menjars típics o expressions en valencià"

| Eduard Garcia Molina | IES Digital

D'esquerra a dreta assegudes: Elena Silvestre Albero, Alba Valdés Chozas i María Galvañ Ferre. De peu Mauro Conca Espinosa i Rosa Amorós Perpinyà

Els programes Erasmus sempre han buscat la construcció del projecte europeu des de la base, des de la interacció de les i els joves en contacte amb altres iguals d'altres països europeus i des de l'educació. Si bé és cert, que han anat evolucionant també, amb l'Erasmus +, on no sols l'alumnat es desplaçava a altres llocs d'Europa, sinó també el professorat per conèixer i compartir experiències amb altres docents del continent. És per això que el nou Erasmus YES (Young European for Sustainability -Joves Europeus per la Sostenibilitat) busca precisament la sensibilització en la sostenibilitat mediambiental i en lluita contra el canvi climàtic.

En esta primera entrevista del curs per al nostre espai IES Digital, en virtut de la col·laboració entre La Vall Digital i Biar Digital amb l'IES Biar ens acostem a l'experiència a Knin (Croàcia) de quatre joves estudiants: Elena Silvestre Albero (Beneixama), i les biarudes Rosa Amorós Perpinyà, Alba Valdés Chozas i María Galvañ Ferre. Mentre que Mauro Conca Espinosa, també natural de Beneixama, ens comenta la seua experiència ajudant a conéixer el seu poble a un jove d'Estònia, país on viatjarà gràcies al programa el jove beneixamut en les pròximes setmanes.

Quina diferència hi ha entre l'Erasmus + i l'Erasmus YES?

Elena: La temàtica de l'Erasmus plus era principalment la música, ara la temàtica és molt diferent, és més important el que acabem de fer a Knin, ja que és un problema més greu, el de la sostenibilitat. A l'hora de l'organització era més o menys igual, ens vam quedar en una residència, i a l0hora de fer activitats ens ajuntàvem els grups. L'anterior era per a xics i xiques de menor edat, ara és per a gent més major i hi ha major interrelació entre nosaltres.

242

Per què penseu que s'ha posat l'accent especialment en el tema de la sostenibilitat?

Rosa: Perquè és un dels principals problemes i és una manera de fer veure als joves què està passant realment al planeta, i com ho afronta cada país. ÉS una bona forma d'adonar-nos nosaltres i poder portar-ho transmetre-ho després.

Penseu que amb el Brexit i l'arribada al poder en alguns Estats de governs populistes pose en perill el projecte europeu o si la UE en tindria part de culpa?

María: Pot ser per acords que faça la UE o perquè volen més del que els donen, aleshores insisteixen i veuen que no hi ha suficients recursos o veuen que no es veuen satisfetes les seues demandes i busquen aventurar-se ells sols. No té perquè eixir bé, però ho intenten, per això Anglaterra feia temps que se'n volia eixir, perquè volia més poder que els altres. Possiblement en el futur hi ha altres països que volen eixir-se'n, també hi ha altres que volen entrar, com és el cas d'Ucraïna.

Quin a ha sigut el procés per tal que l'IES Biar poguera participar en el projecte?

Alba: En primer lloc ens donaven un tema i d'eixe tema havies de fer una presentació, després ens donaven una data, si la teua presentació havia sigut seleccionada havies de presentar-la a l'institut amb els professors. A la millor pillaven huit presentacions, i depenent del nivell d'anglés i la teua fluïdesa escolien quatre persones, i eren les que se n'havien d'anar al país d'acollida.

El vostre procés de selecció individual ha sigut a partir d'eixa presentació també, entenc.

María: Ha sigut diferent, perquè nosaltres sols ens vam apuntar sis persones, i a ser de quatre a huit persones per grup, vam anar totes. Al ser huit persones i hi haver sis persones apuntades, totes xiques, van enviar el PowerPoint per correu i ens van dir que no calia fer més procés de selecció.

243

Precisament parlem d'això, què tal amb l'angés?

Rosa: Hi ha via de tot, hi havia amb més o menys fluïdesa, la gent que tenia ja nivell han guanyat un poc més i més fluïdesa, es notava la diferència de nivell.

Com s'organitzava l'experiència a Croàcia? Era la primera vegada que eixíeu a l'estranger?

Alba: En el meu cas sí que era la primera vegada que estava a l'estranger, a Knin teníem un horari on vam anar dues vegades a l'institut, ens feien alguna xarrada, entre altres. En altra ocasió vam anar a fer turisme, al castell, i a altre poble, on anàvem a algun museu, després teníem temps lliure per visitar coses o tindre temps per nosaltres. Dinàvem fora algun dia, etc... estava tot prou organitzat i supervisat pels professors. Ens quedàvem de tots els països en una residència d'estudiants al costat de la Universitat.

Vau compartir l'experiència amb alumnes d'Itàlia, França, Estònia, Polònia i com és natural de Croàcia, que van vindre ací a l'IES Biar en el cas de l'últim país, com ho valoreu?

Mauro: Ho valorem de forma molt positiva perquè vam compartir l'experiència amb gent que són de cultures molt diferents, notàvem més diferència amb la gent que són del nord d'Europa, perquè la cultura Mediterrània ve a ser més o menys la mateixa, som més extrovertits, i vam tindre més afinitat amb la gent. Al final són gent de la nostra mateixa edat que té les mateixes inquietuds i fa el mateix que nosaltres, però de forma diferents, des de la música a la forma de vestir o les bromes que fan, el sentit de l'humor. Tot el que ve a ser relacionar-se amb la gent i viure en general vam aprendre que és molt similar.

Em va agradar que vaig tindre un estonià a casa, venen a ser l'antítesi d'un espanyol, que estem sempre cridant i fent de tot. Em va agradar molt conèixer-lo, em va contar moltes coses del seu país i va ser una experiència molt bona. Al final som tots joves del S. XXI que ens agraden les mateixes coses, iguals però diferents.

244

I per a la resta, que vau estar allà a Knin, com va ser l'experiència?

María: Els polonesos feien molta pinya, anaven junts i separats de la resta, hi havia activitats que podíem ajuntar-nos per països. Per exemple podies anar soles amb persones d'altres països o socialitzar amb la gent d'altres llocs, però els polonesos sempre anaven junts. Per exemple si eixíem després, ells es quedaven a l'hotel, però perquè també havien d'estudiar una cosa d'Història [riuen].

També hi havia un xic d'Estònia, que era més sociable, però altres dos xiques s'apartaven més. Vam socialitzar més amb la gent de França, perquè són més pròxims a nosaltres. I si anàvem a sopar anàvem amb ells.

Amb els italians i italianes bé també, no?

Sopàvem amb ells i molt bé.

Són un país molt semblant als valencians...

María: En l'idioma també. De fet hi havia una italiana que parlava espanyol i podíem comunicar-nos. Era de Puntacana.

Heu trobat diferències entre els seus sistemes educatius i el nostre o no ho vau parlar?

Elena: A Croàcia tenien un sistema educatiu totalment diferents, havien de fer tres cursos més, llavors a l'hora de vindre ací tots els de Croàcia ja tenien els díhuit anys, eren els més majors perquè el sistema seu és diferent, la resta de països feien coses semblants i tenien la mateixa edat que nosaltres.

María: També si havies nascut a Croàcia, en gener, podies triar si anar al curs anterior o anar al curs que et tocara, i a finals d'any, igual.

Amb què vos quedaríeu de l'experiència viscuda?

Rosa: En els moments que hem estat tots junts, ho hem passat molt bé. Al cap i a la fi l'objecte és donar-nos compte dels problemes del món, però també conèixer a gent, poder conèixer-los a ells és allò amb el que em quede i més he gaudit. Conèixer-los, la seua cultura, o allò que fan és una de els coses amb les que em quede.

Mauro: Sembla que la importància d'este projecte seria mirar com més enllà de les nostres fronteres, a altres països i cultures. Però amb allò que em quede ha sigut poder dur a una persona estrangera a ta casa i tindre eixa il·lusió i eixe orgull per ensenyar-li el teu poble, per ensenyar-li els nostres menjars típics o per regalar-li una samarreta del teu poble. Que es junta amb el teu grups d'amics o ensenyar-li expressions en valencià. Tindre la sort i estar orgullós del teu poble i les teues costums, que et faça il·lusió ensenyar-les amb orgull, amb això em quedaria.

Alba: I que alhora ensenyar-li coses, però que ens contaren coses dels seus països i que ells estaven orgullosos de poder-les compartir. Tots els que es van quedar es van emportar la samarreta del poble, de Beneixama.

Elena: Jo em quedaria amb les persones, m'ha agradat acollir una persona a ma casa, parlar amb ella, al final he conegut a gent que està molt bé, gent de l'estranger. Encara que siga difícil continuar amb la comunicació en persona però podem continuar parlant.

I amb què no vos quedaríeu?

Mauro: L'únic inconvenient és que vam perdre les classes i anar tenim tota la "muntonà", però paga la pena. Tot i que els professors ens aconsellaren que no ens pillàrem esta setmana en batxillerat, perquè perds molt, però paga la pena. És una setmana que recordaràs tota la vida. David [Molina] ha fet un gran treball, també involucrant a tots els professors, ell és una persona molt humil i no ho reconeixerà, però així és.

María: Has perdut classe, però has guanyat moltes altres coses.

Alba: Per anar al poble havíem d'anar en cotxe, i els professors ens portaven de seguida i feien les coses el millor que es podia fer.

Elena: Convidar a tota la gent que té a la vista un projecte Erasmus i s'ho està pensant si anar o no anar, per si perd classe o a la millor no té suficient nivell d'anglés li recomane que vaja. Perquè al final fas tot el possible per comunicar-te i els demés per entendre't, les classes es recuperen i si una setmana has d'anar més agobiada, no passa res, l'experiència és el que guanyes.

Alguna anècdota o alguna cosa més a afegir?

Mauro: Pense que el que he comentat, que són coses que donem per assentades, tindre un poble i una identitat, tindre un lloc al que estimar... perquè ensenyar-li les coses del poble o donar-li a tastar l'herbero [riuen]. Vaig disfrutar més ensenyant el meu poble que amb altra cosa.

Elena: També va fer molt que es quedaren a les cases perquè nosaltres allà [a Croàcia] després de sopar no podíem eixir, perquè ells se n'anaven a sa casa i nosaltres a la residència, al vindre ací vam fer molta pinya.

Perquè van ser els mateixos xics i xiques que vau compartir l'experiència allà qui van vindre ací, no?

Elena: Quatre soles, de Croàcia.

Mauro: I jo en unes setmanes aniré a Estònia amb l'estonià que va vindre ací.

L'article té 206 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).